United States or Central African Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !
Somiem que el món és esdevingut novament jove i suau! Jove com en el temps que no li havien encara fet arrugar el rostre els segles de lluites i d'interessos, ni li havien fet envellir el cor els crims i les follies dels seus fills. Suau com quan, així una bona mareta, ens duia al pit grandiós, com abans que les burles emmetzinades d'una societat corrompuda no haguessin fet enrojolar-nos de la simple vida que dúiem, sota la seva llei, i renegar de la llar digna i modesta on, d'enç
Què podria passarme? No és possible que puga interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem mercès an ell. SIR TOBIAS Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos, encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li parlaré.
-Compto que no estic vestit com convindria per a fer de pirata- digué, amb una patètica recança en la seva veu; -però no he pogut haver sinó això. Però els altres minyons li digueren que els bells vestits arribarien ben de pressa, un cop haguessin començat llurs aventures.
Semblava que haguessin passat hores d'enç
Nosaltres escoltavem bocabadats, gaudint una visió de camps i aucellades en el deix de cada paraula. Arbret, vesc... Això mancava no més? jo tenia una guardiola a seny de moneda. Si ara no la trencava, ni mai! De seguit vaig oferir-me a comprar tot el vesc, que necessitàvem, i a dur una gabiassa vella, de tres sostres, per ficar-hi els ocells, que agafaríem. En Xaneta m'abraçà. El meu cosí va prometre que ans de migdia el masover de casa seva ens hauria portat el ram d'alzina més formós, que mai haguessin tocat els vents. Renoi, que bé! Ja estavem endegats, ja no ens calia sinó sortir i fer feina. Quan?.. Com més aviat millor. Llàstima que no s'hi pogués anar aquella mateixa tarda! L'hora de la passa és a la matinada. Havíem d'esperar... Paciència. La parada seria l'endem
Però de mica en mica varen anar-se afeblint, i les llàgrimes, que li rajaven suara a glops, varen començar a davallar-li galtes avall seguidament, com deus de fel que no haguessin d'estroncar-se.
-No'n sé res... res... No més falta la seva parella... Ara vinc de tirar partas ... Si haguessin pogut entrar a Roses.. o a Barcelona... Però, ca!... -No desconfieu, home!... -Ai, senyora, és el noi! I no pogué dir res més perquè el plor l'ennuagava...
Saltaven, s'atropellaven uns amb altres, es llançaven de cap contra els filferros, que els retenien... Semblava que haguessin de matar-se amb llurs esforços inútils per a reconquerir una llibertat, que sens dubte amaven més que la vida.
Com que havíem estat en bon nombre de botigues, i en totes havíem comprat alguna cosa, va resultar que quan acabàrem de fer provisions dúiem darrera nostre la més escaient col·lecció de mossos portadors de cistells que els nostres cors haguessin pogut desitjar. El nostre pas pel bell mig del gran carrer que baixa cap al riu, seria un dels espectacles més imponents presenciats a Marlow.
I certament semblava que ens haguessin donat la bona nova del naixement d'un ésser xamós, que portava alegria. Havíem de fer quelcom divertit: ho teníem al cor d'una manera indeterminada. En Xaneta va començar a concretar-ho. -Si anéssim a parar!... Avui ha d'ésser estat dia d'entrada.
Paraula Del Dia
Altres Mirant