United States or San Marino ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Això que l'escanyun no ve de gust a ningú- repar

Ell no va a teatres, passeigs, ni cafès; passat el temps dels banys, que per ell no tarda molt a passar, es floreix, es consum, perquè no troba gust en cap de les moltíssimes frivolitats que serveixen de recreació o sisquera distrauen als demés mortals. Nedar, o parlar de nedar... i res més.

-, els camps ja rossejen, no corra un núvol... i aquest ventet que fa... tant dolç... tant de bon ésser!... Fins ha donar gust de rabejar-s'hi... I es va alçar mandrosament, s'estir

Tot seguit li comparegué la criada del front estret i els amples costats. -Servidora vostra, jove. Què desitgeu? -Un sopar de deu sous. -Al moment. Que preferiu per entrant? Sopa amb un ou, sopa de brou de fesoles de ceba de...? -Vós mateixa. A gust vostre -mormol

El dia anterior havia plogut, i els llaguts, gussis i balandres reunits en aquell paratge eixugaven al sol llur velam desplegat o mig desplegat, en tan diverses posicions, que feien l'efecte d'una gran ajocada d'aus que, terrejant i espolvorejant-se com solen, haguessin esbalandrat les ales amb el major desordre, cadascuna al seu gust.

Encara que l'amor no la tingués folla, la Lluïseta s'estimava el seu promès. Al principi que el noi va dedicar-s'hi, a la Lluïseta no li feia ni fred ni calor. Després, amb el tracte, amb l'assiduïtat per part d'ell, amb els petits sacrificis que s'imposava per veure-la i per parlar-li, amb algun present de bon gust, el cor de la Lluïseta s'an

Mes llavors va venir la rampelleria del repàs, perquè... el què és de vianda no en volia per res del món. Com que no es podia amagar de menjar-se-la a davant nostre, deia que no li venia de gust... «Però, menja, dona de Déu!» «No no...» I ficava el cap sota el tapall.

Em sap molt de greu d'haver-vos destorbat! El gat: -No, res d'això: tant de gust. De debò, que no voleu res? Gràcies. Sóu molt amable. Passi-ho . El gat: -Passi-ho , doncs! I, aixecant-se, continu

No patiem fred, ni cap altre mal. -Qui sap alguna rondalla? -va preguntar en Xaneta. -Rondalles! Prou que m'agraden -vaig respondre jo. -I el foc sembla que les demana; però si són de les que tots ens sabem de cor, no donen cap gust. En Lluís i jo ens hem contat les nostres tantes vegades, que ja ens fastiguejaríem de repetir-ne cap.

A mi m'agrada veure lluquets i esca, cogulles, tartranes, rems, ciutadeles i balls d'En Serrallonga per poder dir amb gust: -No n'hem de fer res, de tot això. ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE S