United States or Antigua and Barbuda ? Vote for the TOP Country of the Week !


Mes l'autoritat podria conciliar-ho tot, i perquè mai se pogués dir que havien estat en va els arranques d'entusiasme humanitari de què hem sigut testimonis, el governador o el general deurien agafar un noi, encara que fos venturer, i fer-lo fusellar per un guarda en justa compensació als esforços fets anticipadament per venjar-lo, consolar a la presunta mare i castigar al criminal.

A presidi, hi havia conegut, en Biel, un minyó de pocs anys, víctima, com ell, d'una mala hora. La feta que l'havia dut a presidi era un furt sacríleg, comès en companyia de dos amics, estudiants, com ell, de capellà, i encarregats, amb ell, de la guarda de la Seu del poble on estudiaven.

Es lo mateix San Crist que 's guarda darrera lo presbiteri de la Catedral de Barcelona, junt ab altres recalts de aquell gloriosíssim combat.

Tenia una idea extraordinària, una mica encarcarada, de la dignitat i era, sense adonar-se'n, ferreny; però en el fons, si no hagués estat pels carismes que Nostre Senyor li havia atorgats, i la vigilant tutela del seu àngel de la guarda, res no hauria estat més fàcil, humanament parlant, que amagar-li l'ou.

Finalment la colla, ja enfuriada fins al capdamunt, va reclamar amb grans crits el guarda. L'home va fer-se visible, s'enfil

Es tractava, com per fer més completa la tabola, d'un guarda novell en el seu paper. En ésser dins del laberint, no sabé trobar la colla perduda; va recórrer tot el camp cercant-los, i acab

Va llançar-los al canal, però hagué de pescar-los, perquè els barquers pretenien que allò «els donava vapors». Una nit negra li oferí l'ocasió d'endur-se'ls i abandonar-los al cementiri del seu barri. El guarda va descobrir-lo, i arm

Sis pillets i quatre gossos vagabunds. En arribar a l'embarcador, va preguntar-nos el guarda: -Diguin, senyors: ¿és un vapor o un transatlàntic, llur embarcació? En respondre que una canoa de dos rems, sembl

SEBASTIÀ No estic pas cançat y la nit és lluny encara. Donem gust als ulls contemplant els bells records que guarda la ciutat. ANTONI Perdoneume; però és molt perillós pera mi passejar per aquests carrers. Temps enrera, en un combat naval contra les galeres del duc, vaig fer serveis tant remarcables, que si ara'm trobaven aquí, me farien pagar cara aquella feta.

Qui no en guarda algun? Es clar que això seria pitjor que robar a camí ral. Mes que fer altrament? li calia enginyar-se. Tot d'un plegat se li va acudir un pensament estrany: el de robar-se ell mateix. De moment necessitaria diners i en duia pocs... Per què no robar de ço del seu? La cosa era faedora i fins i tot fàcil.