United States or Mexico ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però ningú no guanya els de Serrallobera, en totes les valls del Pireneu, com a refractaris a arriscar-se. Hi ha una llegenda segons la qual els fundadors de Serrallobera foren uns quants flastomadors medievals, sotmesos a la privació de llur llengua, segons el costum de l'època, del qual s'ha de reconèixer que tenia l'aventatge de tancar de cop.

Si el còlera és boig, que el lliguin; jo seguiré les prescripcions antigues, i santa bona Maria. Mentrestant, el mal és que no es guanya. -Veu en temps de salut sempre hi cauen quatre costipats, un tisiquet per aquí, un pletòric per allí... i tot ajuda. Però ara... -, ara... Jo amb una trentena de casos ne tindria prou per a experimentar les virtuts del meu preparat.

Un lladre ve. Així que l'altre el veu, s'arrenca de les armes, li va a l'encontre, i combat davant la seva parella. Tot això ho fan en cadència, al so de la flauta. A la fi el lladre agarrota el pagès i se li enduu la parella. De vegades és el pagès que guanya el lladre: l'ajova al costat dels bous i el fa tirar amb les mans lligades a l'esquena.

Dreta al meu costat, m'estira la capa dient: -Vina, anem, Minguet; anem cap a casa. I, abans de que em pugui revenir de la sorpresa, s'esmuny per una baixadeta i guanya el corriol que s'obre entre la penya i el precipici. Ni esma tinc per a seguir-la, com no sigui amb una mirada, amb la qual se'n va tot el meu esperit.

Guanya el més fort; el que amb el seu braç molestosament forrat, sempre en posició anormal, pot sostenir la seva colossal i grollera espasa per més temps sense afadigar-se per la defensa i l'atac. Tot l'interès és concentrat a observar les nafres que es produeixen, sempre en els mateixos llocs: dalt del cap o al costat esquerre de la cara.

-És veritat; però no es queixi pas de què el Govern el roba, ja que també el roba vostè a ell. -És que qui roba el Govern guanya perdons- respongué per tota contesta don Eudald.

De la mateixa manera, la distància amidada amb un compàs no és exactament igual que quan s'amida anb les cames. -Deu milles per hora, durant set hores, fan setanta milles. Una bona diada. -Hi ha turons bastant pesats de pujar. -Però es guanya després en baixar. Diguem vuit milles per hora i posem-n'hi seixanta en total. Gott in Himmel!

-, com el grill. -Jo crec que la gent s'ha tornat boja. Tothom es queixa que no es guanya res; però jo el que veig és que cada dia hi ha més luxo; tothom va al trayatu ... no ho puc entendre. Un prou estalvia, retalla d'aqui, retalla d'alli i ho passa amb prou feines... -Oh! cada casa és un món, senyora Tecla!

No es desvaneix el plaer de la contemplació amb les reflexions que inspiren vint perruquers que amb sos grans rètols, sos fanals il·luminats, sos aparadors, sos cartells i ses cues penjades, fan meditar en els afanys de lloguer, la contribució, els aliments i el vestit, i qui diu perruquers diu sastres, guanters, cafeters i tota aquella gent que viu del que guanya, treballant per força.