United States or Saudi Arabia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tot això potser era un disbarat molt gran; però ja estava fet, i calia pendre una determinació o altra.

Al gran no li feia gaire goig, perquè era molt rutinari, i tota cosa nova l'esverava; en Víctor s'imagin

Que volen que siga. És jove. Un home sol no hi pot estar... I ho ha ensopegat; perquè la segona dona és una galant minyona i li porta bon dot. Saben qui és? La més gran d'aquella família tan amiga de la seva. El senyor Miquel s'est

»Vaja vaja! encara és una gran sort que ningú sàpiga res i que t'hagis adonat de la cosa a temps. Cal ofegar tot això, desarrelar ben aviat aquesta herbota del teu jardí. Potser estaràs una mica trist, uns quants dies; però et tornar

Arrossegant-nos per terra durant mitja hora, en vàrem trobar setze. Ell deia que sentiria que se n'hagués perdut cap; car, d'haver-se'n perdut cap, això faria una gran diferència a la màquina. «-En desfer una màquina- afegí -s'ha de tenir gran cura de no perdre cap d'aqueixes boletes.» I explic

«He estat a Upsala», digué la Lluna. «Mirava damunt la gran plana coberta d'herbes asprívoles, i els camps desolats. Vaig mirar-me a les aigües del riu Firis, mentre els vapors espantaven els peixos que hi havia entre els joncs. Els núvols s'empaitaven l'un a l'altre sota meu, i deixaven caure llurs ombres damunt les tombes d'Odin, Thor i Freia, com els diu la gent. A tot arreu dels munts de la migrada torba, noms hi han estat gravats. No hi ha cap monument allí, on els viatgers els puguin gravar, ni murs de roca on pintar-los; així és que els visitants han hagut de fendir la torba, i llurs noms es destaquen en la terra nua. Una perfecta xarxa de noms s'escampa damunt totes les muntanyoles: una forma d'immortaiitat que només dura fins que creix l'herba nova. Allí hi havia un home en peu. Buidava el corn d'hidromel, d'ampla vora d'argent, i murmurava un nom, dient al vent que no el traís; però jo el vaig sentir i el vaig conèixer. Una corona comtal guspireja al seu damunt: per això és que ell no gosa de parlar en veu alta. Vaig somriure: una corona de poeta guspireja sobre el d'ell! La noblesa d'Elianor d'Este guanya esclat pel nom del Tasso. Jo també on floreix aquesta Rosa de BellesaHavent dit això la Lluna rest

Però que no passi de quinze. Que sempre en tingui quinze. Si en setze ja no en fem res. Les modes de vint, restaurades per la tintura Padró i les potingues de casa Roviralta. Quan se tenen diners és de gran to fer-se l'amiga i segona mare d'algunes polletes. Tururut dotze hores. Me sabrien dir què hi fa la gent, a fora?

De tant en tant es fa com un remolí més o menys fort pels guerrers que obren llurs files: és un gran baró que, sobre el seu poltre i amb acompanyament de guardes i escuders, corre a situar-se al cap dels seus vassalls i servents.

L'Andreu va carregar-se el senglar i seguit pel noi gran de can Busc

Vaig entrar a la cuina: una cuina gran, negra, fumosa, amb el pis de roca i terrer, i el sostre altíssim i de canyes ensutjades. Allí, sota l'ample vogi acampanat de la xemeneia, vaig veure asseguts en el banc escon el masover i la masovera. Ambdós estaven amb els braços plegats sobre el pit, sense dir-se un mot, seriosos, capbaixos i grocs, molt grocs.