United States or Sierra Leone ? Vote for the TOP Country of the Week !


GRACIÀ Us juro, per aquesta lluna que ara brilla, que em culpeu sense raó. Per ma fe, l'he donada al escrib

Era una mica grasseta. No era bella, que diguem, però s'apretava la cintura amb una gràcia divina. La veia tots els matins acompanyant la seva mare. Ella li mostr

GRACIÀ Mellor, en bona fe!... car el silenci es cosa que sols escau a les llengües en salmorra o a les verges fredament castes. ANTONI Hi trobeu un sentit en tot això?

Ningú no m'auxiliaria, com no fos la Mare de Déu, que, mare com és, disputa els seus fills a l'infern fins a l'últim moment, àdhuc quan ja tota la gràcia de Déu els ha desemparats. I no dic jo si vaig invocar-la fervorosament. I tot seguit vaig cobrar més alè i més forces.

Tot això es feia amb generositat, amb una certa finor i amb aquella amable gràcia que respiren les famílies barcelonines on no hi ha pretensions però on no hi falta mai un duro per gastar. La tia Paulina, branca estèril de l'arbre dels Buxareus, feia també totes aquelles coses, però en petit i donant-hi més importància.

BASSANIO Tingueula per concedida. GRACIÀ Ja no'm podeu refusar; es necessari que jo us acompanyi a Belmont. BASSANIO Si es necessari, vina!... Però escolta una cosa, Gracià: tu ets massa impetuós, massa brusc, tens unes paraules que tallen.

GRACIÀ Anem! Per començar l'interrogatori de Nerissa, al qual ella respondr

Un examen del caràcter i costums de l'estudiant alemany. -El mensur alemany. -Usos i abusos de l'ús. -Punts de vista d'un impressionista. -La gràcia de la cosa. -Recepta per a fer salvatges. -La noia alemanya. el seu gust especial quant als rostres. -El kneipe . -De com brindar un Salamandra . -Consell al foraster. Una història que pogué acabar tristament. -De dos homes amb llurs esposes i un solter.

En Melrosada va pensant, i es va fent petit, petit, dintre la closca de nou del seu dolç i trist egoisme. A l'altra banda de passeig s'hi veuen els llums de l'Orxateria Valenciana. Dues noies rosades s'han ficat dins d'un auto, que se'n va Passeig de Gràcia amunt. En Melrosada les ha vistes un moment, i l'ha molestat la pudor de la benzina. En Melrosada decideix anar a dormir.

Un dia vaig sentir una joveneta que assenyalant-lo deia: «Aquell vell, que sembla un trencapinyons, el veig venir cada tarda sens falta del passeig de Gràcia. ¡Que en deu ser de cap verd, què voleu que siga? Havien viscut trenta anys casats amb tota pau i harmonia; se coneixien des de nois; ella era dòcil, afable, neta i aconduïda, i per fi, ell va enviudar a xeixanta dos anys...