United States or Albania ? Vote for the TOP Country of the Week !


Segueix en bona salut el pare Christel? -Oh! , senyor, gràcies a Déu: féu la petita: -est

Els ullets de Katel s'encongiren; la feia feliça, de veure que es passava fretura d'ella en una circumstància tan greu; i deixant la mitja sobre la taula, va dir: -Heu tingut força raó de cridar-me, senyor. Gràcies a Déu, no ser

Des del primer moment vaig veure que la tia Paulina havia trobat en mi un interlocutor que ella judicava a la seva altura, perquè semblava que no tenia temps per a etzibar les oracions, i de tant en tant tenia de fer un sospir, cosa que demostrava el gust i la necessitat que sentia de fer paleses les gràcies del seu cervell.

Els remaires contestaven en el mateix to, i uns i altres reien xaladament de llurs pròpies gràcies sense agraviar-se dels retrets que es feien i dels mals noms amb què es motejaven.

És una planura riberenca, catifada de verd i guarnida de salzes que la cobricelen. -Encara no hem ben examinat aquesta qüestió, per a deduir conclusions- vam dir-li. -Amb tot, si vostè ens assegura, sota la seva paraula de cavaller, que nosaltres violem aquesta propietat, estem disposats a creure'l. Ens va donar la seguretat que demanàvem, i nosaltres, per la nostra banda, li donàrem les gràcies.

-Gràcies, home. -És una honor ben apreciable, la que m'han concedit els meus confrares. Has de pensar i creure que degans de quaranta cinc anys se n'han vistos pocs. -Tu només has estat una mica tard

-Ai, senyoreta! ¡Que me'n recordaré del dia de l' Africana! ... Pensar que l'hauré coneguda a vostè... -Gràcies... -Que n'és d'hermosa! -Gràcies... -Si vostè em volgués dir com se diu... Ni a on està, tampoc?... Bueno... Quan sortim ja la seguiré... -Ai, no aniré pas a casa... Com s'acabar

-Gràcies per la confiança. Vós no sou parroqui

El desè, no desitjaràs els béns i els pollastres de ton pròxim: menjaràs arengada i gràcies encara. Aquests deu manaments s'enclouen en dos: desitjar totes les coses i no ser amo ni de tu mateix. F

Vaig mirar on havia deixat el barret, que era al bell mig de l'andén, i el gos favorit d'Ethelbertha se les empassava tan de pressa com podia. -Va a matar-se! digué Ebbson, a qui mai no he tornat a veure, gràcies a Déu, però sembla que es deia Ebbson. -Són de sòlid acer! -Tant se me'n dóna del gos. En el que va de setmana ja s'ha empassat uns cordons de sabata i un paquet d'agulles de cosir.