United States or Mali ? Vote for the TOP Country of the Week !


Estireu les cames... Això és. Després, tot oferint-me la seva tabaquera, va fer: -En gasteu? -No, benvolguda senyora, gràcies. -L'erreu, digué ella tot omplint-se el nas de tabac -l'erreu; és l'encís de l'existència.

-Gràcies... Doncs miri... no és perquè no hi hagi pensat, però m'he cregut que vostè el feia pel febrer. Com n'hi ha tants...

-Gràcies a Déu, que ja sabem on som! -Creia haver-vos sentit a dir que tant vos feia- record

-Déu gràcies! -Qui hi ha? -L'ermitana de Santa Bàrbara, si voleu fer una gràcia de caritat. -Oidà! Ja sou aquí altre cop? Sembla ahir que vau venir a fer la capta de la grana i ara veniu a fer la capta del vi! Com passa el temps!...

-Senyor Furbach- va dir: -vinc a demanar-vos el meu comiat: gràcies a Déu podré, al capdavall viure amb benestança i ajudar la meva àvia Orchel de Vangeburg. -Què haurieu heretat? li deman

»Jo us ho dic amb raó, d'aquestes coses que us irriten contra mi hauríeu de donar-ne gràcies als déus, com de benifets. »Tal és la vostra situació actual. Ara, en nom dels déus, considereu la meva.

GRACIÀ Escolteume a , senyor Bassanio: sinó'm veieu pendre un seriós posat, parlar ab mesura, jurar lo menys possible, portar un devocionari a la butxaca, fingir un aspecte de conformació, y lo que es més encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies, amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir: Amen!... pera acabar, sinó compleixo ab tots els usos de la civilitat com un home que ha après a fer la cara solemne a fi de complaure a la seva avia, negueume pera sempre més vostra confiança!

En un començament de plana hi havia el següent concepte, lleugerament titllat: «La separació de l'Església de l'Estat!... ¡Idea revolucionària!... De tal sonaria a les orelles de molta gent, de molts dels meus companys de ministeri, als qui costa de compendre que més fàcilment influiria a l'Estat l'Església lliure que junyida a son poder i vivint de ses gràcies, potser perquè se'ns ha anat infiltrant aquest oficialisme ensopidor que fins tal volta hem contribuït inconscientment a arrelar-lo. I, no obstant, potser un dia prosperar

Val a dir que era una cosa nova per ell, és veritat, però mai no he sabut compendre de quina manera va manegar-s'ho. George va donar-li les gràcies , començant entre tots dos una partida de molestar-se l'un a l'altre, per torn rigorós.

En Pasqualet fill fluctuava, ombrívol i aturmentat, entre dos corrents oposats. De bon principi, poc s'havia inquietat, en realitat, de les gràcies i babaroles de la barcelonina. Sentia, si, afalagat son amor propi, mes son cor, enamorat amb tot el foc i empenta del primer amor, seguia fidel a la modesta obrera. Però més tard... més tard, compromès i arrossegat, gairebé, pel senyor Reguera, les primeres vegades, tingué d'acceptar forçosament els convits del papà, acompany