United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !
No per això, amats oients, nego la doctrina de la gràcia: ans bé, la reconec, sobre tot quan veig persones de forma desagradable en conjunt i plenes de gràcia en el nas. Pinteu una cara, esborreu-li els ulls i després poseu-n'hi uns altres, diferents, i aquella cara podr
-Això és impossible, Vostra Gràcia- digué la ànega mare. -No és gentil, però és una criatura com un tros de pa, i neda tan bellament com qualsevol dels altres. És més: crec que tanmateix puc arriscar-me a afegir que jo penso que millorar
Aquestes paraules eren més aviat un retret de traïció que un record de cap gràcia rebuda. Així els atenesos condemnaren Timàgoras a mort, per haver acceptat diners del Rei.
I bé: ¿hi havia passat algú, abans que nosaltres? Al costat d'aquesta aprehensió insana, jo experimentava la positiva gràcia del que acaba de trobar un cor lleial, un germ
Allí, rabejant-s'hi, ara arronça una cama, ara arronça l'altra, reflexiona piadosament sobre el mal rato que a la tornada, quan ja el sol pica, hauran de passar els que s'hagin llevat de matí per a anar a Gràcia o a la mar vella, i si en aquell ratet l'enfila per la compassió i té un bon cigarro, a cada xuclada s'enterneix més i més, recordant els molts que caminen pels rocs o trepitjant sorra, omplint-se de pols, espatllen roba i exposant-se a una soleiada que els estabelli. ¡Sí, que se'n moren pocs d'aquests cada any!
Era molt blanca de pell, tenia uns ulls negres bastant considerables, un nas rodonet i petitet, clots a tot arreu de la cara i posats amb no poca gràcia, una barbeta sortida, un sotabarba lleu, dolcíssim, ondulat, i una gorja bastant escollada, on duia una cinteta de vellut negre amb un camafeu antic.
-I ara, què teniu? ploreu? ¡Això és flaquesa!... Gràcia, puja un ou, un xic de brou- va fer la llevadora amb l'urc dels professionals quan diuen quelcom que saben que far
GRACIÀ Missenyor Bassanio ha donat sa tombaga al jutge que li ha demanat y qui, certament, la ben mereixía. Y ha sigut aleshores que'l minyò, son escribà, qui havia tingut el treball de fer les escriptures, m'ha demanat la meva; ni el servidor, ni l'amo no han volgut aceptar altre cosa que nostres tombagues.
-Pas que et cregui! li responia en Quimet. ¿Voleu jugar que mai vindria a rescaldar les meves piles ni a traginar els meus boscalls? -Si tan ple de la seva gràcia estiguessis... potser sí, home, potser sí! -Ja l'ajudar
El pla de Barcelona s'estenia a una banda tot aclarit de sol. A l'altra banda Montserrat resplendia amb una parença etèria, sobreeixint d'un embolcall de boires rosades. La solitud i la gràcia del paisatge feren greu la conversa. -Ser