United States or Marshall Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Joanín sentí un sotrac al cor. Havia arribat l'hora esperada. Si gosés!... si gosés, diria que no volia anar-hi! Ell era un altre! ¡Tenia una nosa al cor i un neguit estrany! ¡Anem, pare! i va abraçar-se a la seva mare, que plorosa li digué: -Déu te guiï i l'Angel bo!...
-Res- diu. -Hi ha hagut raons amb els guardes del vi, que ni mai que els haguéssem conegut; l'una paraula ha portat l'altra; els homes, que ja estan prou cremats perque no hi ha feina, se les han tingudes tiesses. Que si faràs, que si no faràs; que toca'm si goses; en fi: que ells els hi han tirat pedres, i el dimoni dels guardes s'hi han fet a tiros; i veu's aquí que aquell pobre noi... -Ai!
I, durant una mesada seguida, va estar cada nit a l'aguait, amb l'escopeta carregada de balins i el cor de rancúnia, decidit a engegar un tret al primer que gosés acostar-se al camp. Però no li calia pas la seva vigilància.
-Oh, sí! repetia el jove amb l'accent de fervorós entusiasme que posava sempre en les seves dites. -Una germana, que si gosés, diria que és angèlica com Vós, tendra com Vós, amiga com Vós d'espiritualitats... i si no tan formosa com Vós sou- ja que això ve a ésser impossible, -bonica, atractívola, agraciada...
-Mon pobre Fritz- digué Sperver, -el teu consell és bo, ben segur, però és més fàcil de dir que de complir. Si hom gosés de trametre-li una bala, aleshores, prou, hom podria acostar-s'hi de tant en tant, i prou a la vora, però el comte s'hi oposa; i pel que fa a agafar-la altrament...; com si volguessis agafar un cabirol per la cua! Escolta el que dir
Aspergis d'aigua de mar i bones fregues per braços i cames... creiu- me. Si jo gosés posar ses meues mans grolleres sobre un bo de cosset tan delicat... -No, no! féu el cavaller interrompent-lo. -Això és cosa meva. Vós, mentrestant, vogueu cap a Blanes. En un quart d'hora podem arribar- hi. Apa! ¿No seria millor que primer provésseu de retornar-la?
Aleshores aparegué Joe Harper, tan aèriament vestit i acuradament armat com el mateix Tom. Tom cridà: -Ei! Quí ve al bosc de Sherwood sense el meu permís? -Guiu de Guisborne no necessita el permís de cap home nat! Quí ets tu que... que... -Goses tenir-me aquest llenguatge- digué Tom apuntant, perquè parlaven segons el llibre, de memòria. -Quí ets tu que goses tenir-me aquest llenguatge?
-T'ets tornada prou esquerpa! va fer en Biel, que se la mirava de baix estant com si, penedit d'haver-la sobtada tan asprement, no s'hi gosés atansar. I varen quedar llarga estona en la mateixa positura: ella, al cim del marge, guaitant-lo fixament; ell, dues canes ensota, ennartant de contemplar-la.