United States or Sint Maarten ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els quatre nens de la senyora Buxareu foren el primer lligam, els qui trencaren el glaç. Per a ells no existia obstacle de cap mena: passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s'atiparen de confitures d'altri. Després foren les dones les qui entraren en moderada relació; i finalment en Víctor, que el segon diumenge, a la sortida de missa, ja parl

La neu volava al darrera nostre i de vegades fragments de glaç arrabassats pel ferro com a l'aranya estira cabells, xiulaven a les nostres orelles.

Fins semblava que la remor de l'aigua restés esmorteïda. La Malena, sang-glaçada de primer antuvi, va sentir-se tot d'un plegat corpresa per l'aire de beatitud d'en Biel; i sense parar-hi atenció, va mig aclucar els ulls i va somriure. Ja era romput el glaç.

La Tecla va sentir-se ferida per aquelles paraules que no li deien res al cor. El seu marit parlava per parlar. La seva ànima no sortia per sos llavis, ni mirava per sos ulls. -Quina blancada! ¡i tot és gelada; no hi ha llei de glaçada! ací que la terra és negadora el ruixadot d'ahir no ha fet gens de glaç.

Tenien tons de glaç més o menys desllustrat, i a l'ombra de la barca es revestien d'encantadores fosforescències. ¿Estàvem sobre un regne de fades i allò eren salamons que s'encendrien per a algun fantàstic ball submarí?

El glaç dels bassiols i les fontanelles va pendre la brillantor com els ulls d'un mort. La mirada de l'Andreu que esdevingué escorcolladora cercant en aquella quietud la tremolor d'una mata somoguda pel senglar. No res! Les gotes dels arbres penjaven tèrboles i glaçades com si fossin llàgrimes de pedra immortalitzades per un estatuaire. L'aire era quiet com si també fos glaçat.

De sobte li va córrer entre carn i pell una onada de glaç: la Malena era ja a poques passes i s'acostava sense temença, espantant la basarda amb un lleu cantusseig. D'enç

Però no havia arreplegat encara el moment sentimental del meu nou amic; i, si no l'havia arreplegat, el veia venir: jo estava segur que en Víctor em tenia simpatía i confiança; que si no havia trencat el glaç era per falta d'ocasió oportuna; i, en aquest estat les coses, és molt natural que no triguéssim gaires dies a trobar l'hora de les confidències.

La mar semblava tota verda, i arreu arreu hi suraven grans muntanyes de glaç, cada una de les quals semblava una perla, digué, però era molt mes alta que no pas els campanars bastits pels homes. Prenien les formes més prodigioses i guspirejaven com a diamants.

Estava somrient amb satisfacció i, en arribar aquí, se li glaç