United States or Indonesia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quina incorrecció, quina desmesura hi havia en aquestes paraules? Amb un gest, ella indic

Talment, me'l vaig fer aquell sangtraït, etc. Fa tres mesos en Mateu Llistosella i el seu fill van anar en automòbil a les costes de Garraf. Sempre surten amb una tètrica expectació de la desgràcia que, facialment, alguna cosa que veure amb el gest de la veracitat.

Se va asseure, tot quietet, en una cadira, a la cuina, i escoltava i guaitava; i, tot escoltant i guaitant, es banyava en un mar de delícies. Cada exclamació, cada somrís, cada gest de complaença de la seva mare, era un plaer inefable, que el noiet recollia àvidament i assaboria després a poc a poc, donant-li voltes i més voltes, com se fa en llemugar un caramel. I heu-vos aquí com aquella nit va adormir-se tot estovat d'un sentiment de dolcesa com tal volta mai no l'havia fruït; i heu-vos aquí com l'endem

-Sobretot- va dogmatitzar en Miquel, -que el gest sia estatuari, és a dir, permanent, eternal dins de lo immòbil... Tant s'ha de fugir de la manca d'expressió com de l'excés.

La seva mena de gest ha omplert sovint de llàgrimes els ulls de moltes velles persones devotes: fins de ladys i gentlemen .

-Res, no he dit, de la llet- respon l'altre gos amb gest de gentil innocència. -He dit, només, que feia un bon dia, i he demanat el preu del midó. -Vol dir que demanava el preu del midó: oi? ¿Li plauria de saber-ho? -, si és servit. No per què he pensat que m'ho podria dir. -I , que puc dir-li-ho. Val...

-Nosaltres ho sentim molt- deien elles, -però ens ve de família, no tenir un temperament de tromba. Prop de Hambledon Lock ens trobàrem amb escassesa d'aigua, i anàrem, amb el nostre càntir, a demanar-ne al guarda de la resclosa. George fou el nostre intèrpret, i, somrient i amb un amable gest, va dir-li: ¿Tindríeu una mica d'aigua per a nosaltres, si us plau?

Tenia la veu trencada, se li sentia d'un tros lluny el petament de dents. Ella repetí, amb més altivesa encar, el gest implacable. -Surti d'aquí de seguida i no posi més els peus en aquesta casa!

En Bóta els dirigia una mirada breu i punyent. Després, amb la , insinuava un gest solemnial, que volia significar: -Tingueu calma: deixeu-me fer, que no les portar

Hâan i Fritz havien imitat el seu gest; tres vegades seguides es feren el mateix moviment, extasiant-se amb el perfum del vinet. Els prussians s'aixecaren aleshores, amb un posat digne, i eixiren.