United States or Heard Island and McDonald Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Així és que, al trobar-se tan impensadament amb gent de respecte com els senyors de Serra-Bruna, ses filles i una munió de parents xics i grans que estiuejaven al mas, en aquell moment reunits en la sala de confiança a on se féu la presentació, qued
Ja s'acabarien aquests cofis i mofis!... -Si hi hagués una dotzena de mares com jo... -Anem-se'n, tornem a ca la ciutat. La gran munió de gent entrava cridant i gemegant: -Pobres mares! Pobres fills!...
Ara, mig tulit pel dolor, va abandonar la cabana i emparat del renom que li havien donat les cures fetes a homes i bèsties, s'havia tornat mig herbolari i bon troç metjaire de la gent d'aquelles cases isolades entre gorgues, cimals i timberes solitàries.
-Home, dispensi'm: vostè que té el llibret ¿sap què hi vénen a fer aquests índios davant dels bisbes?... -Sí, senyor: prou!... A la cuenta , pobra gent, van arribar d'Amèrica sense batejar ni rebre cap sagrament... i ara conto que els porten aquí a confirmar. -Senyora Mariagneta... Què tal! -Ai, filla!... ja ho veu a on ens hem tingut de posar... Ditxosa vostè que est
Tota la gent de la ciutat parlava d'aquella esplèndida tela. Aleshores que sí?, que a l'emperador el tempt
Vintró, amb tota formalitat, recull les targetes que el noi ha repartit i va acomodant la gent. -Vostè estar
Ni escrivia versos, com en altres temps, ni anava al cafè, ni tenia companys, ni visitava senyoretes, ni em cuidava de política... res... ni sabia si m'eren o no gustoses les viandes, que menjava. El món era una ombra a l'entorn meu. La gent, els edificis, el sol, l'aire, i la vegetació, no m'interessaven.
Havia plogut deu minuts; després el cel feia aquella cara de suaument rentat que sap fer el cel d'Escòcia. No hi havia massa gent. Un diplomàtic de tipus escandinau que havia estat al Japó, un general de tipus germànic que havia servit a l'India, les dues nebodes de lady Montrose i una vídua de tipus hebraic, d'un primer ministre del Canadà. Com si diguéssim l'Imperi en miniatura.
Paulina sentia una aversió per tota mesura burgesa, i es creia una víctima de la gent sense cor, que no comprenien les passions transcendentals i els sacrificis heroics.
La manera com vaig bellugar-me i balandrejar-me i perdre els peus en aquella plataforma, agafant-me cruelment a un i altre passatger, degué ésser verament còmica. No vull dir que sigui espectacle de primera classe, però hauria divertit molta gent. Aquests alemanys, però, sembla que no trobaven broma a la cosa. Estaven una mica inquiets i res més.