United States or North Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Rubinstein, el pianista; en Sarasate, tots els pobres executants... van coixos, agònics... si gairebé no poden seguir i cauen... doctor corri... doni'ls una injecció, que's moren... que no arriben tant sols a la generació futura; moren dins les orelles dels que'ls han sentit... seran oblidats per sempre com els tenors i els toreros... com jo! igual que jo que'm moriré aquest mateix segle!... correu!... cuiteu!... porteu-me papers i ploma que tinc el tema del gorg! i se asseia al llit cridant a tothom.
El que havia succeït era que, de generació en generació, el fet havia anat transformant-se, i el capit
En tornar-me a despertar, vaig veure Harris molt inquiet per la sort dels seus mitjons. Encara tinc el record boirós d'haver estat rodolat sobre mi mateix quan vaig sentir Harris com rondinava: -Què caratsus puc haver fet del meu paraigua? 9 litres de cabuda. Els quefers de la casa. Amor al treball. El vell mariner del riu. El que en realitat fa, i el que conta. Escepticisme de la nova generació.
-Perquè deuen menjar el gall barato. -En nom de Déu!... Quanta generació!... Sembla que han deixat anar l'hospici índio! -Miri, quants boleros!... -Ai! També hi ha boleros, a l'Índia?... ¡Jo que em pensava que en aquella terra s'estava tan feliç!... -Cristina, ja deu començar a ser tard... -Ai, que ets neguitós!... ¿Far
Ara la seva filla li havia renovat al viu el record d'aquella superioritat estranya, aplanadora, que li produïa el temperament fogós i descobert del jove enginyer, que li semblava sortit d'una altra generació. Aquelles dues mirades semblaven germanes, com filles d'una mateixa situació d'ànim i d'un mateix temperament. Sols hi notava una diferència en sos efectes.
Rondalles per l'estil d'aquesta recollia jo amb avidesa, en la meva joventut, de llavis dels meus primogènits, i me les empassava totes al peu de la lletra, i sempre desitjava apendre'n de noves. L'actual generació sembla haver perdut la fe en els temps passats.
I ¿vol que amb tan estúpida màxima hagués Catalunya per espai de segles, marxat al cap del món civilitzat? Jo crec que aquest adagi no és altra cosa que el crit de gràcia d'una generació vençuda, embrutida per la tirania d'un poble que, a canvi de lo que li llevava, no podia dar-li sinó... lo que tenia.
I no és encara això lo que més sorprèn, sinó la passivitat amb què aquella generació veié arrunar lo que era incapaç de construir: passivitat que es demostra amb la vergonyosa indiferència amb què contempl
Paraula Del Dia
Altres Mirant