United States or Norway ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Fet! refresquem, prou se coneix que en teniu poca de mainada... -Vinga d'aquell vinet de la bota petita. Atureu el molí! i tots a beure, i feu-se aixamplar la roba que tot vos anir

L'un, el de errar-me i feu-se errar, perquè jo no soc cap d'aquests astres que diuen. L'altre, el de fer que disminueixi el vostre amor... -Oh, mai, adorada meva! -Doncs, aleshores us ho diré... -Amb aspresa? -, amb aspresa. -Amb acritud? -Amb acritud, ja que ho voleu. Trobo en el llibre massa sang, massa carnalitat i massa terra.

-Doncs féu-se càrrec- continuava el novel·lista -que aquell xicot tan alt i gros i tan tímid a la vegada, va interesar-me vivament com a tipus d'estudi, com a document humà, i que portat de les meves manies d'observador vaig començar a fer-li preguntes, a amoixar-lo, a distingir-lo, tot a fi i efecte de que s'espontanegés. Els corrents de confiança aviat varen ser establerts. Jo aleshores, com quasi tots els presents, encara freqüentava bastant la casa d'en Montalvà, i vaig tenir prou ocasions de recollir les confidències psicològiques de l'escribent. Oh! Quina ànima de poeta! ¡Quina ànima de somniador s'amagava sota les espesses formes d'aquell xicot! Amb una ingenuïtat encantadora em va explicar les seves aficions literàries; em va contar els seus projectes, els seus somnis, les seves ambicions. Em va dir que mogut per la gran vocació que sentia pel teatre, no havia parat fins a col·locar-se a casa d'en Montalvà, a fi de que amb la gran influència que aquest tenia sobre les empreses, li fes representar un drama que havia escrit: «Però fins ara no s'ha pogut aconseguir res» deia desesperat «és tan difícil fer pujar l'obra d'un principiant dalt de les taules!» I va acabar dient: «Si vostè me'l volgués sentir llegir aquest drama...» «Ja ho crec que vaig contestar-li. figureu-vos la meva sorpresa, la meva suspensió, quan l'endem