United States or South Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !


El gat l'obira, s'agemoleix i l'aborda joganer, com si l'embull fos un ratolí. L'aviram és a pasturar les cols del quintanot que enfronta la masia. La Francisca treu d'un sac una embostada d'ordi i comença a apel·lar l'aviram. Li ha fallat la primera envestida, i tot l'estol escapa catasquejant i batent les ales. Comença aleshores una persecució furient.

Era un batec immens dels homes i les coses, dels animals i les plantes, de la terra i el cel; era un cant de glòria a la resurrecció de les viandes decandides. Però ben aviat va barrejar-se amb aquell clam de tota la natura una mena d'esverament. L'aigua, que davallava de primer antuvi seguit-seguit, s'estimbava, ara, furient, amb fúria de bèstia esquivada que perd el món de vista.

-Tecla; mira, portes tot de gafarrots a la faldilla. Veus? això és el fruit d'aquesta terra borda que no lleva res. ¡Sembla que estàs molt afectada! que no em dius res! Van tenir de córrer perquè el tren venia furient. El comiat va ésser terrible. No van gosar besar-se.

Avui és la jove del noi gran que la treu. La Clàudia mira el món com un desert i la vida com un mar furient sense un areny que l'empari. Ella tenia els bous i la carreta i els mobles. La Rosa aquells papers que li deix

De sobte Mestre Quissu va rebre un surt. Un roc furient pet

En atansar-se a la fira, la Clàudia sentia una horror a cada passa més forta. Per son cervell atribulat passaven els pensaments com fulles caigudes que voleiessin amb una ventada furient de dubtes i de recels. Sos ulls s'omplien de neguit, ses mans de tremolors.

El cos del corbo, rabassut i àgil, era la nata per travessar les maleses. Es ficava en mig dels embardissaments i dels gatossars més espantosos. Si no podia trascamar-hi a força d'enginy, s'hi llançava furient, caragolat com un eriçó. Llavors hi obria un trau amb la mateixa facilitat que l'hauria obert una roca de deu quintars estimbada.

Llavors, malgrat la fosca i la temença de seguir, vulgues que no, el camí de l'aigua, que baixava furient, tothom va sortir al defora: els uns amb l'intent de cercar refugi, per a ells i les bèsties, a les cases en què no hi havia perill; els altres per a ajudar-los o fer-los llum amb fanals i llanternes; els més sense altre objecte que moure's, encara que no fos sinó per desempallegar-se del desatent que els consumia i fer-se la il·lusió que es defensaven de l'aigua.