United States or Tuvalu ? Vote for the TOP Country of the Week !


Durant tot el dinar, Fritz, amb la cara expandida, no feia sinó dir-se interiorment: -És aquí, ella! Sos ullassos, a flor de testa, es plegaven de vegades amb un aire tendre i després s'obrien de bat a bat, com els d'un gat que cavil·la tot mirant un mosquit que fa torterols en la llum. Bevia i menjava amb entusiasme, sense ni adonar-se n.

Però, veient que Fritz somreia, s'interrompia, tot remenant el cap, i cridava: -Ja rius!... sempre has d'estar rient! És manera de conversar, això? Vejam, no és com dic, ella?... no tinc raó? -És mil vegades més bella, encara- responia Kobus; -però conta'm la resta: t'ha fet entrar a casa seva, veritat?... Vol tornar-se a casar? -Si. -Ah! , és la vint-i-tres...

I, com que els altres dos s'esperaven greument, Fritz esclat

Bosser s'allunyà, i Fritz prengué, a m

Mentre així mirava, tot somniós, un esbart de tudons passava ben alt, damunt la costa llunyana, adreçant-se cap a la gran boscúria de faigs. Fritz, amb els ulls plens de claredat, els seguia amb la mirada, fins que hagueren desaparegut en les fondàries il·limitades; i, tot seguit, resolgué d'anar a Meisenthal. El vell jardiner Bosser passava, justament, per l'Avançada, amb l'aixada a l'espatlla.

-Vaja, calmeu-vos, Orchel- digué Fritz, tot rient. -Val més ésser una mica massa altívol que no massa poc, creieu-me: sobretot quan es tracta de noies. I ara, a reveure! Es pos

Aleshores Fritz, omplint son vas, digué: -Ara veurem això.

Conduí a Fritz sota el seu cobert. All

Sperver li va passar el braç al damunt del coll, i féu tot girant-se cap a mi: -Fritz, quin home m'estimaria tant?... Mira'm aquest cap, aquests ulls, aquest dentat! Li arremangava els llavis i em feia admirar uns ullals que haurien esqueixat un búfal. Després, tot rebutjant-lo amb prou esforç, perquè el gos redoblava sos afalacs, va dir: -Deixa'm estar, Lieverlé; massa ho que m'estimes.

L'amic Kobus, trescant un matí per un camí molt difícil de la vall del Rheethal, mentre Hâan menava amb prudència i estava atent als trencacolls, l'amic Kobus va fer-se amargues reflexions sobre la vanitat de vanitats de la prudència; estava molt trist, i es deia, en si mateix: -De què et serveix ara, Fritz, d'haver tingut cura de mantenir el cap fred, el ventre net i els peus calents per espai de vint anys?