United States or Ireland ? Vote for the TOP Country of the Week !


És una trencadura igol que la d'aquell xai; ¿vos recordau? El que enguany vos vaig gorir! -Sant!... mireu's-hi força! ¡Tot ho tenim a punt! va dir la dona trafegosa. -Ben pensat! Llavors el Sant va agafar la cama i va arreglar-la-hi. En Guim gemegava mossegant un mocador i En Joanín amagava sa faç en un recó, plorava i aclucava els ulls.

D'aquesta manera, naturalment, encara havia de fer-se més sospitós a la força pública, la qual va envestir-lo, el féu eixir del seu amagatall i li preguntà: -Què hi fa, V., per ací?

Encara que aquest de Déu de coses varen ser dites en no gaires minuts, jo temia pel pobre malalt i per la mateixa força expansiva de la tia Paulina: vaig aprofitar un moment de calma per a acomiadar-me. La tia Paulina es manifest

I el temps passava i el vent seguia amb més força!... I com per fer més tristesa, el sol a mitja tarda s'apag

-Les criatures tenen unes idees ben estranyes! digué l'anabaptista. -Ara vegeu! Ha cregut que volíeu pagar-li les coses que ella feia de tot cor. -- digué Kobus. -Em sap força greu d'haver-li fet pena. -Ah! exclam

Aquest botxí del Cerdà, enorgullit de sa força i de la impunitat de sos actes, va fent derramas l'una darrera l'altra.

Dites aquestes paraules, s'ajagué al mateix lloc, que ocupavem suara a la vora del foc, i nosaltres, el meu cosí i jo, a manca de recurs més satisfactori, l'imitàrem; però jo estava descontent d'en Xaneta. Havia esperat que ell manifestaria més confiança en la força del nostre dret i que m'encoratjaria, traient importància a la meva aprehensió. I no havia resultat així.

I en mig d'ell, indiferent com una força fatal, com una força morta, seguia arrapat a terra, sempre pausat, sempre solemniós, aquell divagament estabornit, aquell anar i venir dels llauradors, aquell fumejar de les llenquetes de pols...

Eren les deu quan ens en anàrem a jeure, i, per la meva part, tenia ganes de dormir força: em sentia fatigat d'allò més. Però va ésser impossible. Vaig acabar per dormir algunes hores. Jo dormia, i somiava: somiava que m'havia empassat una moneda de cinc pessetes, i que, per poder treure'm aquesta moneda, m'estaven foradant l'esquena amb una barrina.

»El que han tret a cap aquests generals que s'han elegit ells mareixos, vegeu-ho. Zelarc, aquest curador de mercat, si ha comès cap injustícia, ha fugit per mar sense pagar-vos-en la pena; si no és culpable de res, fuig lluny de l'exèrcit, de por de morir injustament, sense procés. Els qui han lapidat els embaixadors han aconseguit que no pogueu, vosaltres els únics entre els grecs, venir en seguretat a Cerasunt, si no és per la força. Aquests morts, que no fa gaire els mateixos que els havien occit us invitaven a enterrar, ells han fet que ni amb un herald sigui segur d'anar-los a recollir. Perquè, ¿qui voldr