United States or Uzbekistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Brilla un ministre igual que un rei, avans que'l rei se deixa veure, y aleshores tot son prestigi se fon com un xaragall dels camps en l'immensitat dels mars... Una musica! Escolta! NERISSA. Es la vostra, senyora, la de la casa. PORCIA. Ara ho veig, sols en son lloc les coses son perfectes; me sembla molt més harmoniosa que de dia. NERISSA. Es el silenci, qui li dóna aqueix encís, senyora.

I quan preneu el gran coltell de mànec de banya per fer tallades d'un palpís de moltó que es fon a la boca, o el ganivet de peix, d'argent, per dividir de llarg a llarg, amb delicadesa, un magnífic lluç de riu gelatinat, amb la gola plena de julivert, amb quin aire de recolliment els altres us esguarden!

Després d'un llarg silenci, la bona dona va rompre en un gemec: -Filla meva! ¡filla de les meves entranyes! Les llàgrimes li degotaven per les galtes, i jo em sentia escanyat per un sanglot contingut. -Ja ho veus, Minguet- Va afegir de seguida: -aquesta noia se'm fon com un terrosset de neu.

-Ja em plau la teva resposta, però jo no voldria que t'enganyés el cor; perquè has de saber que, a més d'aquest amor de caràcter tan íntim que fon dues persones en un sol cor, concebeixo altres afeccions, que es desprenen d'aquell, com els cèrcols concèntrics que forma l'aigua mansa entorn del toc que ha ferit sa superfície.

El sol ha eixit! La mar es mou i gronxa la claror naixent. L'aigua es torna de color de cel i el cel es torna de color de foc. L'aire s'omple d'una pau excelsa i de claredats vivificants. Tot s'omple de vida i el cos d'Elsa no es mou i és fred i sembla marcit. La xardor del sol li fon la bellesa lentament.

Tot riu i tot se fon, formes, sons i colors, en una nota única de suprema harmonia. ¡Miri, miri, aquell grupet de roures de la collada, de quin modo més fantàstic projecta sa ombra gegantina, en forma de cono colossal, sobre les calitges del pla, i aquell estol de coloms que vola formant espirals, destacant-se ara per clar ara per fosc, a mida que entra i surt de les faixes lluminoses que davallen dels crenys de les serres! ¡Quanta llum, quant color i quanta vida!

Un cop eren a llur cambra de dos llits, amb la caixa entre tots dos, i dada la volta al pany, Kobus es recordava encara dels detalls de la passió dissortada de l'oncle avi Serapió i el mal gènit de la senyoreta Rosa Fon Pompon; i es posava a contar-los fins a sentir que el gros Hâan roncava com una trompeta, cosa que l'obligava a acabar l'història per a si mateix; i era sempre amb un casament.

Estic embadalit i apesarat. La dama un aire candorós, innocent, i una expressió de pena resignada, que em causa un dol inexplicable. No per quin motiu, mentrestant que se'm presenta amb la major vivesa, comprenc, estremint-me, que va a desaparèixer tot seguit. I, efectivament, de sobte s'enterboleix, i es fon. Acluco els ulls, refermo l'atenció, i torna.