United States or Tunisia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Molt , senyor: vostè és amo i jo sóc per obeïr. Solament tinc un fill; i, com que encara depèn de mi, gràcies a Déu, no dubto que vostè es recordar

Tots dos romperen en un plor etern; mes llavors, fou voluntat de Deu, lo fill ab veu dolorosa: No ploréu los va dir que jo no so mort. Anáu á trobar al jutge, digauli lo que havéu vist y feu que 'm vingan á despenjar. Corrent y atribulats, los dos pares anaren á trobar al senyor Jutge. Aquest estava dinant y en aquell moment tenia lo ganivet á punt d' obrir un gall rostit.

El fill de la Clàudia era un home bo i arraulit per la paraula irada i la mala mirada de la seva dona. Com un ca l'obeïa i l'amoixava després d'haverse sentit una rastellera de mots verinosos. Ara amb el naixement del quart fill romania malmirrós i capficat pensant en la tristícia que devia sentir la seva mare sense conèixer aquell nadó tan xamós.

Resignada va agafar la safalina que feu d'amagat pel caparró del seu fill, i amb el cobre-llit vermell, endeg

Quan tenia de venir al món el primer fill del jove matrimoni, la tia Paulina perdia les nits i s'espatllava la vista brodant una capeta per a la cerimònia baptismal. I el dia del naixement es multiplic

-Ai, fill!... si és tot brut!... Deixi-li vostè, senyor Joan. -Ca... no serveix, és de color... Vostè mateix, senyor Vintró. -Vamos: , noi... -Un dels presents far

Fred, gairebé com a l'hivern. La llar encesa ha escalfat unes sopes de llet d'ovella que En Guim i el seu fill ajupits damunt els plats, xarrupen sorollosament i amb els colzes endinsats a la taula llarga i revinguda de roure. Un gresol d'oli penjat al faldar de la xemeneia, fa claror somorta i fixa.

Tothom va abocar-se a la porta atret per la veu ploranera de l'infant i pels sanglots del pare, que corria... corria a trenca nou del coll, i hauria volgut ser ocell per a arribar a la torre en un Jesús i apagar la fam del nadó amorrant-lo a les mamelles de la Ruixqueta, que, partera del dia abans, donava generosa un mugró al seu fill i un altre al de la seva mestressa.

-Calla!... Calla!... va cridar l'home ple d'esglai, apartant-se d'ella horroritzat i vençut. -Què en farem d'un fill sense llengua?

-La llet de mare no es pot vendre, perquè no és nostra ni de la mare: és del fill! ¿Ho enteneu? ¿I per què no criava la senyora de Barcelona? -No volia criar, senyor metge! Ja li diré!