United States or North Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !


Després, quan les flamarades que l'abrandaven d'amor varen convertir-se en caliu que no es revifa sinó de tant en tant, va sentir nàixer, com en Biel, el desig de posseir una cosa que fos de l'un i de l'altre, un fill en el qual poguessin esmerçar l'afecte sobrer que els vessava del cor.

La lluna ja no entrava migradament per la petita finestra teuladera, sinó a faldes esteses per la porta balconera del pati, amb una claror que, de tan intensa, arribava a groguejar. Mare i fill es llevaren dempeus. N'Àuria, esparvillada i eixerida.

El senyor Cinto queda parat de la sort que ha tingut el seu fill. Queden en què dins pocs dies les dar

I el pare, al donar-se compte dels progressos, beneïa a Déu per haver-li donat l'assot de la pròpia malaltia, que havia salvat la vida al fill estimat. Més aquest no estava del tot content en la petita vila, on tenia de pagar son dret d'implantació, son delme obligat.

Fixeu-vos en què qui us parla no és fill del poble, si us ha donat més proves d'apreci, tal volta, que altres que aquí són nascuts; que tampoc aquí interessos que puguin anar-ne més ni més malament, per lo que feu o deixeu de fer.

Per això tan tost va córrer la veu que l'Esparver feia la capta, la plaça va omplir-se de gent encuriosida i desitjosa de fer lluir les galindaines de la festa improvisada. Havia caigut, lentament, en l'aire fred, el darrer borralló de neu; el darrer fill blanc de la nuvolada negra. Hi arrib

-Fill meu, jo vaig deduir de les seves paraules que era cosa feta. Jo fa tres anys que sóc el confés de la vídua Avellana: t'he de dir que és una dona angelical; que s'est

Veus dona! ara una mica de vi... i ara que'l golafre mami... i el saviàs del senyor Ramonet que vingui i aprengui, i tot donant-li el nen, li feia una muixangueta; i la Teresa feia el cor fort i el seu fill mamava com aquells vedells que tot mamant fan ressonar, a cops de cap, el ventre de les vaques.

Els deixebles el miren, naturalment, com un xisto animat. Les dues o quatre hores que es perden deliberadament en aquesta vella farsa, les desitgen els nois com un intermdi en llur quotidiana vida. I després, en dur orgullosament un pare son fill i hereu a Dieppe, simplement per descobrir que el noi no sap prou per demanar un cotxe, el pare no acusa el sistema, sinó sa víctima innocent.

Llavors en mig d' aquell raig de sol, va veure á Jesus, al mateix Jesus, que portava damunt de sas espatllas la meytat del mantell que havia donat al pobre en lo portal de la ciutat. Martí saltá de son corçer pera tirarse al peus del fill de Deu que amorosament se 'l guaytava; mes ja era tart, Jesus ja havia desaparegut. Quan va passar aixó Sant Martí ja era bisbe.