-Bé, senyor: que no ens dieu res, de la tela? digué el que feia veure que filava. -Oh! És una formosor! un encís! digué el vell ministre, tot mirant a través de les seves ulleres. -Quín mostrejat, i quínes colors! Diré a l'emperador, per ma fe, que la tela m'ha plagut una cosa de no dir. -Ens delecta de sentir-vos-ho- feren els filadors.

També ell se dolia ara amargament d'haver resistit al regateig d'unes poques dobletes. ¡Què més volia, bèstia de mi, exclamava, -que començar a explotar la veta del senyor , ja que la d'aquells ximples d'esparracats filava com una seda!