United States or Kenya ? Vote for the TOP Country of the Week !
A la fi la terror mateixa, que ens paralitzava, esclat
Amb els ulls esbatanats i ert, mirava, escoltava, i a la fi va dir misteriosament: -Joanín!... vés cap astí! Passa per l'esquerra, puja una mica, només una mica!... fes pujar els gossos i no et moguis de la fontalada!... ¡L'ós es astí mateix!... Dia de sort!... En Joanín tot consirós va marxar per la gorja amb els gossos. Anava sol i tenia por!
Tals paraules en boca d'en Ramon no es comprenien sinó donat l'estat de sobreexcitació en què es trobava. Son pobre oncle estava aplanat. Apoiant-se de mans sobre la baixa barana del porxo, tenia el cap mig penjant, semblant-se a la coneguda estàtua del gladiador moribond. Son aspecte era tan llastimós, que per fi el jove, el bon cor del qual era evident, se'n condolgué. Enfilant la gran porta mig oberta de l'entrada, salt
A la fi, la seva imaginació, torturada, ensopeg
El riu que s'anava fent petit, petit, se va fondre silenciós dins les entranyes de la terra... Aquells dissortats enyoraven la remor de l'aigua que'ls aconortà, i en aquell silenci i solitud, feixucs damunt les pedres seques, s'oïen els respirs del mul i la ranera aspra i rítmica del minyonet que s'acostava a la fi, cada vegada més moradenc i amb els ulls entelats.
Encara no us heu vist: no saps si us agradareu, si ella consentirà. En fi, Gaspar, és una cosa llarga: pensar, meditar, encomanar-ho a Déu... sobretot això, encomanar-ho a Déu. Tu has rebut una educació piadosa. Jo, per part meva, les oracions, el consell...
A la fi, el meu amic se'n deslliur
Que una merla canti y ell a l'instant fa una cabriola; se barallaria ab la seva ombra. Si m'hi casava no tindria un marit, sinó vint. En fí, si em desdenyava, jo el perdonaria; doncs encara que m'estimés follament jo mai podria correspòndrel. NERISSA Que direu, doncs, a Fauconbridge, el jove baró d'Anglaterra?
Un dia vaig sentir una joveneta que assenyalant-lo deia: «Aquell vell, que sembla un trencapinyons, el veig venir cada tarda sens falta del passeig de Gràcia. ¡Que en deu ser de cap verd!» Bé, què voleu que siga? Havien viscut trenta anys casats amb tota pau i harmonia; se coneixien des de nois; ella era dòcil, afable, neta i aconduïda, i per fi, ell va enviudar a xeixanta dos anys...
Xenofont el sent, salta del cavall, treu el soldat del rengle, li pren d'una revolada l'escut i es llança tan de pressa com pot. S'esqueia a dur una cuirassa de cavaller, i el pes l'aclaparava. Amb tot exhorta els de davant a avençar, i els de darrera, que seguien lentament, a moure's més. Els altres soldats esbatussen Sotèrides, li tiren pedres, l'injúrien, fins que l'obliguen a rependre l'escut i a tirar endavant. Xenofont torna a muntar, i mentre el camí és avinent, va a cavall; però quan cessa de ser-ho, deixa el cavall i s'escarrassa a peu. Per fi arriben a l'altura, guanyant per m
Paraula Del Dia
Altres Mirant