United States or United States Virgin Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Durant una hora caminàrem per sortir un lloc espaiós, des del qual veiérem el poble per on haviem passat aquell matí. Tenia una esglèsia estranya, amb una escala per la banda de fora, cosa que mai havia vist. Jo restí lassat i entristit. Haviem estat caminant de ferm durant tres hores i mitja, i havíem fet cosa de tres milles, pel que semblava. Però Harris estava entusiasmat.

-D'estatuària pura. -Doncs, vostè, al posar a la imatge aquesta flama viva, autèntica, ha fet una estàtua d'art decoratiu, d'art industrial... -Home... aquesta que és bona! -No hi ha més. Tots els textes hi convenen... -, però semblants diferències solament les veieu vós i els catedràtics d'Estètica. Els demés mortals no es paren a distingir-ho. -Què diu? No es coneix pas poc!

-No ho he pas fet! sanglotava. -Per la meva paraula i la meva honra que no ho he fet! -Quí us en acusava? crid

Tal dit tal fet: la barca s'enfil

El que havia succeït era que, de generació en generació, el fet havia anat transformant-se, i el capit

Se diria que la sala havia fet una giravolta; i, sols després d'haver donat el tomb complet i d'haver examinat totes les portes d'una a una, vaig adquirir el convenciment d'haver trobat aquella per on havia de sortir. Ara el cas era obrir-la sense soroll. No, per falla de precaucions no em perdria.

-Fet! refresquem, prou se coneix que en teniu poca de mainada... -Vinga d'aquell vinet de la bota petita. Atureu el molí! i tots a beure, i feu-se aixamplar la roba que tot vos anir

La senyora, ofesa de suposicions tan miserables, volgué fer-li entendre que lo que havia sentit era l'opinió de tothom, sinó que ningú tenia l'atreviment de plantar-li a la cara com ho havia fet en Montbrió, i que més devia agrair-li que criticar-li sos consells desinteressats. Tot inútil.

Jo ho entenc- persistia en Montbrió seguint la comèdia: -aprofiten la saó per a fer els aixadius i goretar les terres de repòs. Ben fet que fan, perquè, com diu l'adagi: «Quan la grua va a ponent...» I ara ja deuen passar les grues: oi? I les dones seguien rient, amb la simplicitat amb què riu el malalt les gràcies del metge que bromeja amb sa malaltia.

Jo l'observava de cua d'ull, pensant esbrinar quelcom de nou, però ell va afegir amb un aire irònic: -Les torres del Nldeck són massa altes i la calúmnia és de volada prou baixa perquè pugui arribar-hi mai. -Ben segur, però el fet és positiu. -; què hi voleu fer? És una dèria, un efecte del seu mal. Un cop les crisis han passat reneix tot el seu afecte envers la senyoreta Odila.