United States or Venezuela ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els desvagats, homes i dones, ansiosos d'atansar-se al lloc de la feina per pendre-hi part, cercaven pas pel trencall mateix de l'aigua, ficant-s'hi, a voltes, de peus sense mirament. Tots desitjaven ser útils. I, quan el cap de treure els fou cedit, s'hi enforc

Jo ja he acabat la feina, perquè us repeteixo que, en les vostres coses, quants menos forasters hi voldreu millor.

George: -No. És una cosa que de moment empipa, però tothom, en el riu, se'n proveeix. És un banjo. I els seus ulls espurnejaven estranyament. -No us coneixia aquest talent! vaig dir, alhora que Harris feia igual exclamació. -No ho tocar, realment- respongué George. -Però és una cosa ben fàcil, i porto un mètode explicatiu. George davant la feina.

Harris de ben poca cosa ens havia ajudat, des del començament de l'excursió. I Harris respongué: -, suposem que això és cert; però, de totes maneres, sempre he fet més que aquest altre- digué, indicant-me a mi. George: -Fer menys feina de la que féu, ja no és possible. Harris: -Aquest s'ha cregut que ve de passatger: em sembla.

Completament oblidat de tot, i capficat en aquella feina pueril, s'hi passava una bella estona, sense adonar-se de la gent que el voltava. Després de beure i pagar la cervesa, don

L'autor ací els considera com a personatges de la seva narració. Reading. Una barca de vapor ens remolca. Les embarcacions petites són ben empipadores: sempre es fiquen pel mig i fan nosa als vapors. George i Harris tornen a fer una escapada de llur feina. Streatley i Goring.

Embolcallat amb la llum boirosa d'una tarda estival, Wargrave, en una de les sinuositats del riu, l'apariència d'un adorable quadro antic que es mostra als ulls i roman gravat molt de temps a la memòria. Leslie ha descrit el combat; Hodgson ha imaginat l'escena després del combat: Jordi, acomplida la seva feina, assaboreix un bock de cervesa.

I, a còpia de repetir-ho, va arribar a convertir-se en maniàtic que no tenia altre pensament, altra cabòria, que la de fugir d'aquells indrets de maledicció. Per últim, una tarda, havent acabat la feina, va agafar paper i ploma, i va escriure al senyor per dir-li que, passat el batre i venut el blat, deixava aquelles terres, per a no posar-hi mai més la planta del peu.

Hauria de ser, més o menys: "com s´ho fa una dona per passar el temps, si tan sols per fer la feina d'una sola casa."

Els diumenges, segons com s'esqueia la feina, de bon matí, abans de clarejar, es presentava a casa seva, es mudava, s'enclenxinava, i partia a guerrejar amb els conills. Llavors es transformava en un mal esperit. Sense haver de mantenir gossos, s'enduia els que volia.