United States or Lebanon ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Que no li estàs agraït a Déu? -Molt. -Doncs senya't! Què fas? ¿Que no te'n recordes? -No! només em recordo que diu «dels nostres enemics». -Doncs què et passa? Què tens tan parat? Jani meu, que no m'estimes? -Calla!

Com voleu?... Cada dia em sento més èrtiga, les cames ja no em van, això no és per durar sempre. Tinc seixanta quatre anys, senyor, seixanta quatre anys ben complerts... -Bah, et fas més vella del que ets- digué Fritz, interiorment satisfet d'aquest desig que concordava tan amb el seu; -mai no t'he vist tan viva, tan eixerida. -Oh, poc ho mireu d'a la vora.

Si te l'haguessis endut tu o algú altre dels teus, i no un dels nostres desertors, ten per segur que no hauria fet res d'això. Considera ara, que, si m'occeixes, per un home covard i vil ne fas morir un de .

De vegades, el comte, en veure'm damunt la meva escala, s'atura un instant i em pregunta: -Ei! què fas aquí dalt, Knapwurst? -Llegeixo els arxius de la família, monsenyor. -Ah! ¿i això et diverteix? -Molt. -Vaja, millor! Sense tu, Knapwurst ¿qui la sabria, la glòria dels Nideck? i se'n va tot rient. Aquí hi faig tot el que vull. -De manera que ell, senyor Knapwurst, és un excel·lent senyor?

Aixis fou com un dia esperant un moment en que sol, solet lo bon Jesus jugava en lo llindar de la porta, s' hi va atansar baix la figura de un altre noy pero moreno y casi negre y molt lleig, y aixis li parlá: M' han dit que tu sabs molt y que tot ho pots; mes jo 'u dupto y mes te dirè no 'u crech; y sino ¿á que no fas tu un aucell tan bonich com un que 'n faré jo?

Convençuts d'aquestes màximes, ens cal avui, ja que estem en tals circumstàncies, ser nosaltres mateixos homes de cor i excitar-hi els altres. Dit això, calla. Després d'ell, Quirísof pren la paraula: -Abans, Xenofont, solament et coneixia per haver sentit a dir que eres atenès. Però avui et lloo pel que dius i pel que fas, i voldria que els demés fossin com tu: perquè seria un general.

-Però, Isabel, si ets una polla ! No tens cap dret de parlar d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo el que et convé. -Et fas moltes il·lusions, Paulina... -Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer el cor, Isabel!

L'aigua, amiga dels ulls, crea els reflexos frisosos d'elegàncies. Aigua blava, aigua verdosa, aigua dels davassalls d'or dels llacs enlairats i silenciosos. Aiguablanca de les escumes germanes de les congestes. Aigua que voles fugint de les cascades i fas amb gentilesa les coloraines fines de l'arc de Sant Martí. Ets l'eterna artista que cantes i pintes en tot el Pireneu.

-, , tens raó. Haurem d'esperar a canviar de casa. Tens raó, que ara ni sabríem on ficar-lo. No com t'ho fas que sempre tens raó, amor meu! i aquí li retorn

-Els has inventat: oi? va dir. -Sempre fas invencions d'aquesta mena. -No, rabí, no: no sóc jo, ni és Katel. N'hauria estat orgullós, d'haver inventat aquests bunyols; però donem a Cèsar el que és del Cèsar: n'escau l'honor a la petita Súzel... Ja saps qui vull dir: la filla de l'anabaptista! -Ah! digué el vell rabí, clavant en Kobus sos ulls grisos. -Vaja vaja!... i tan bons els trobes?