United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ben extraordinària: paraula. vaig murmurar jo. -Quant creu V. que pesa? demana George. I el vell respon: -Divuit lliures i sis unces. (Llevant-se i ficant-se l'abric.) Sí. Far
-Poc a poc! li deia rient en Montbrió, que es complavia en fer-lo cantar, admirat de lo radical del canvi que en ell s'havia operat. -Poc a poc! Vejam si jo, l'esbojerrat i revolucionari d'abans, encara li hauré de tirar la corda. Recordi's de què temps enrera jo li proposava formar un triumvirat, del qual vostè formaria la dreta, jo l'esquerra i el senyor oncle ne seria el poder director i moderador. Mes ara, si tots ens decantem cap a l'esquerra, com s'ho far
Clavells i pensamenteres m'agraden molt. Ell. -Pensamenteres? N'hi puc donar llavor, que en tinc tot un paper. Ella. -Sí? Doncs me far
Havent finat de cantar aquest salm, Sant Brandan digué a sos monjos: -A pensar haveu que Déu ha feta humana aquesta bèstia monstruosa sota els vostres peus, que ella no us far
»L'Eternal far
-Quin temps tan magnífic! exclamava Christel com si es parlés a si mateix; -aviat far
Aleshores tothom és del parer d'esperar; ara, que és essencial de sortir per queviures. En vista d'això es tornen a immolar fins a tres víctimes: i les entranyes no surten favorables. Ja els soldats van cap a la tenda de Xenofont, dient que no tenen per menjar. Però ell respon que no els far
Si se us fa tard, llavors és bo l'enraonar amb veu forta, fent veure que tant se us en dóna del te. Poseu-vos prop de la tetera, fent que ella se n'adoni, i crideu ben fort: «¡No tinc ganes de te, ara! I vós, George?» Aquest ha de respondre: «-No, de cap manera! Em fa horror! És molt indigest. Més val que prenguem llimonada, en lloc de te.» I la tetera far
Es produeix un silenci, car ningú no se sent prou segur de si mateix per a contradir el vell. Aquest continua amb accent pla i natural, i amb posat reflexiu : -No. Jo mateix que us parlo no m'ho creuria si un altre m'ho contés. Però, què us diré, pobre de mi? És un fet. Havia romàs tota la tarda assegut, i no havia pescat sinó unes miserables dotzenes de peixets i una vintena de sollos. Estava per abandonar aquell exercici, quan heu's ací que sento, tot d'un plegat, una estirada forta del fil de la canya. "Deu ésser una altra cosa raquítica" vaig pensar, i vaig voler-ho aixecar. Però, nois, impossible moure la canya. Fins al cap de mitja hora no em fou possible agafar aquell diable de peix. A cada moment em creia que anava a fer-se trossos. A la fi vaig enganxar-lo, i... què diríeu que era? un esturió: un esturió de quaranta lliures pescat amb canya, nois. Sí, sí; ho era. Se us far
-Esperem que Déu far
Paraula Del Dia
Altres Mirant