United States or Aruba ? Vote for the TOP Country of the Week !
-De totes maneres tu ho faràs tan bé com podràs, Davie: com diu el rector, ningú no va més enllà. -Poca cosa ser
-Però ets molt dur amb tu mateix, Davie! Ets un xicot honrat. Et conec millor que no et coneixes tu, i faràs per a mi una bona llar. -És possible, Jennie; però tinc els meus dubtes. Comprenc la trista cosa que és per a la dona, que l'home no pugui deixar el got; i quan m'arriba l'essència del whisky és com si tingués la gola d'un salmó.
-Bah! bah! bah! féu Kobus. -Quan d'aquí a sis mesos et faci portar plats de truites amb botelles de forstheimer , per la festa de Simres-Thora , ja veurem, ja veurem si me'n faràs retret, del meu dipòsit. David somrigué. -El Senyor- digué: -ha fet totes les coses ben fetes: als uns dóna la prudència, als altres la sobrietat. -Amén! exclam
-Res- diu. -Hi ha hagut raons amb els guardes del vi, que ni mai que els haguéssem conegut; l'una paraula ha portat l'altra; els homes, que ja estan prou cremats perque no hi ha feina, se les han tingudes tiesses. Que si faràs, que si no faràs; que toca'm si goses; en fi: que ells els hi han tirat pedres, i el dimoni dels guardes s'hi han fet a tiros; i veu's aquí que aquell pobre noi... -Ai!
No sé si era per la primavera,... començava a fer calor, però em recordo que encara portava abric -un abric arreglat, curt de mànigues, d'un color confós. Anàvem a passeig amb els nois d'estudi, i un d'ells em va fer una pregunta: -De què viviu a ca teva?... -De renda! vaig contestar tot orgullós... -I tu de què faràs, quan siguis gran?...
-Tu vés dient; veuràs el dia que l'enclaperi. Ja passarem comptes. Tu ara poiós, poiós, faràs la teva. Jo et deixaré enfurrunyat i després la fam i la misèria se't menjar
Però ella me va fer un paper tot fred. No em va respondre sinó: «-Veurem... si per cas...» Que jo, amb el meu gènit, que no m'agrada veure patir un pardal, l'hauria agafada, que no sé què li hauria fet. Però no em toca ni de prop ni de lluny, i vaig pensar: «-Ja t'he dit lo que devia: ara, per tu faràs.»
Confessaràs i combregaràs a cada església, que trobis pel camí, aniràs sempre a peu i, a la tornada, faràs allò, que et dicti el cor.
És com si hagués volgut raonar contra el poagre o el mal de dents. El pitjor de tot, quan anava així pels senderons, és que li semblava d'oir el vell David que li deia a cau d'orella amb veu de nas: -Eh! Kobus, tu també hi has d'anar a raure, faràs igual que els altres... Eh! eh! eh! T'ho faig saber, Fritz, la teva hora s'acosta. -Que el diable se t'endugui! pensava ell.
-Ui! és una casa de l'antigor. La tia Engràcia fa olor de reumàtic, i la seva tertúlia també. Encara prenen xocolata amb marcelines. Com la faràs esgarrifar! No tant, no tant de l'antigor, la casa de la tia Engràcia. Era, simplement, una casa Ferran VII: sòbria i tanmateix impressionant.
Paraula Del Dia
Altres Mirant