United States or Azerbaijan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Els infants, a les palpentes, retornaren a la font. El temps, remís, s'arrossegava. Dormiren altre cop, i es desvetllaren, plens de fam i amargor. Tom creia que devia ésser dimarts, aleshores.

Y digues, com lligueu tu y el teu amo? Aquí li porto un present. Us aveniu , ara? LANCELOT Molt , molt, Però jo, com que estic decidit a fugir de casa seva, no m'aturaré fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una corda pera penjarlo. Me moriría de fam al séu costat; se'm podrien comptar els òssos de les costelles.

¡Per això som joves per no acovardir-nos! oi, Andreu? -I ben net, Tecla! -Voleu fam? doncs fam passareu! -Prou n'hi ha, sogra. ¿Sembla que parlant vos engreixeu? ¡quina trencaametlles n'hi ha de vós!

-Canta, noia, canta! ¡pots ben cantar la cançó de la fam! ¡Que canti la jova de can Bou que ha dut el pa a ca seua est

Tal fou aquell, que determenaren no eixir, encara que de fam haguessen de morirse tots plegats. Pero ni eixa determinaciò havia de salvarlos, perque tantost la fera observá que 'ls ciutadans no exian, llavors ab grants bramuls y cops d' ala se acostá á las murallas, fent acciò de volerlas saltar.

La noia desconeguda romàn encara recolzada al pi. Ara mira embadalida l'estol que passa pel seu davant... li fa feresa restar altre dia sola i trista corsecant-se de fam i tremolant de fred abandonada... Instintivament va allargar la m

Tota la nit, tota la santa nit, va durar el mal temps, sense donar-se un sol moment de treva ni donar-lo de descans a la pobra gent de Cassanelles, que temien trobar-se, l'endemà, amb totes les viandes capolades, i que tremolaven davant les negrors de l'hivern de fam que els esperava, si Déu no se'n compadia.

I tota aquella bona gent, naixia, vivia i moria entre aquells murs renegrits, en sense que, pel defora, semblés sisquera que es dongués compte de la Vida... Sols la fam els movia a n'aquells homes de moviments pausats, curts de paraules, però llargs de fets... l'hivern era per ells el fantasma negre... per això només els feia somriure, veure, com allavores, la plana ben atapeïda; quan n'estaven segurs de passar l'hivern amb pans a la post i foc a la llar, tot el poble s'animava, rompia en una explossió d'alegria baladrera, de cops bestials dels uns als altres, de rialles i corredisses, sense to ni so... Després les cares tornaven a allargar-se, els ulls a mirar calmosament... i el poble es tornava a jaure, cansat d'haver estat alegre.

-Tu vés dient; veuràs el dia que l'enclaperi. Ja passarem comptes. Tu ara poiós, poiós, faràs la teva. Jo et deixaré enfurrunyat i després la fam i la misèria se't menjar

Tractant-se de la seva altívola estimada, el senyor Reguera se sentí capgirat: no hi valguè ni l'espectre de la fam en llunyania per a contenir-lo, ni la seva filosofia acomodatícia per a aconhortar-lo. En el dilema de tenir de resignar-se o lluitar, preferí la lluita, amb totes ses consequències. No podia, est