United States or Argentina ? Vote for the TOP Country of the Week !


Caient i alçant-se, afeblida per la dolor i la fadiga, arrib

La constancia y formalitat ab que 'l noy aquell travallava, cridaren la atenciò del sant fins á tal extrem que, encuriosintse de veras, deturá los seus passos, quedantse dret al costat del noy y mirantlo atentament sens pérdreli ni una acciò. Lo infant anava seguint lo seu fet. A petxinadas á petxinadas feya lo trasbals sens demostrar ni fadiga, ni aburriment.

Cap a la mitja nit, el comte de Nideck em semblava perdut, l'agonia començava; el pols brusc, irregular, tenia defalliments... interrupcions... i en acabat sobtades represes. Jo no podia fer altra cosa que veure morir aquell home... Estava retut de fadiga; havia fet tot allò que la nostra art consent. Vaig dir a Sperver que s'encarregués de vetllar... i tancar els ulls del seu senyor.

Acabava de sopar i pujava a la torre d'Huc mort de fadiga, quan passant davant la cambra de Sperver, la porta de la qual era entroberta, crits joiosos colpiren mes oïdes. Vaig aturar-me, i el més plaent espectacle s'ofert a les meves mirades espandides. Dues làmpares de ferro, penjant de la volta, il·luminaven totes aquelles cares dilatades, plenes, sanitoses.

La Sisca no pogué contenir-se per més espai. El seu nét cada cop estava pitjor; tenia els llavis morats i respirava amb fadiga; els ulls havien perdut aquella vivor plena de candorositat corprenedora.

I pel que toca a la malaltia precursora del desastre, podia ésser per lo destructora i ràpida, tot l'espaventable que es volgués, tractant-se, sobretot, d'un xicot jove, vingut del camp, robust i àgil, però s'ha de convenir en què res tenia d'èpica. Una consumpció, un decaïment, una fadiga, un panteig varen ésser els senyals de l'afecció que en pocs mesos el va dur a la sepultura.

La fadiga de la pujada els feia estar silenciosos. El metge esguardava amb paüra dalt de la carena el poble que veia a cada respir més petit. De sobte arribaren a ses oïdes la cridòria dels dansaires i les rialles de les fadrines. -Visca l'Andreu! -Visca! -Mori el senglar! -Mori! ¡Balleu, balleu, ninetes, la dansa del senglar!

Mentre ells travessaven la plataforma vaig sentir com el rellotge de Nideck sonava les onze hores. Jo estava mort de fadiga. El dia començava d'emblavir la única finestra de la torre, quan vaig ésser despertat dins el meu ninxo de granit pels sons llunyans d'una trompa de caça.

En Magí esdevingué delirós cercant el crani que s'enfonzava i eixia per aquelles aigües cada cop més sorolloses, i amb la fadiga de córrer prop del riu, queia i s'alçava defallit, esgarritxant-se la pell i esparracant-se la roba. Volia agafar-lo aquell crani, besar-lo, i fins demanar-li perdó, i ell seguia riu avall, fins que arrib

Perquè havien davallat molts de lluitadors, i, com que els companys miraven, hi havia una gran emulació. Els cavalls també corregueren. Calia baixar al galop una costa, en havent arribat a la vora del mar tombar, i remuntar fins a l'ara. Costa avall, molts anaven de rodolons: costa amunt, els cavalls pujaven el pendís al pas, amb fadiga. D'aquí gran cridòria, i rialles, i encoratjaments.