United States or Nicaragua ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Si fos cosa de bon fer on seria el mèrit? No t'hauria pas escollit expressament. -És molt bonic tot això que em dius, Fritz! I encara, si tinguéssim un bri de pista, no negaré que amb ardidesa, amb paciència... -Pel que fa a la pista, no te n'encaparris, jo me n'encarrego. -Tu? -Jo mateix. -Hi entens tu, en aquest ram de trobar una pista? -I per què no? -Ah!

Figuri's el lector una immensa sala de sostre enteixinat, de parets llises, cobertes de quadros ni bons ni dolents; com a peça de luxo, el quarto d'estar, tot endomascat i amb motllures daurades; l'estrado, que li fa bon joc; altra peça de confiança amb monumental escalfa-panxes, taula de marbre al centre, piano i canapès a les testeres i plafons decorats al tremp per en Joan Panyó; el menjador amb volta i les quatre estacions representades per grans relleus de guix, i en fi, altres i altres peces menys luxoses i més o menys espaioses i confortables.

En Melrosada fa el que li manen, amb una poca traça desconcertant: es deslliga les vetes, i mostra una mica de carn groguenca com una cuixa de gallina plomada, amb quatre pèls estantissos. Aleshores la tia Paulina, solemnement, com si fundés una nova orde de la Jarretière , li posa la lligacama.

-No hi toca pas sinó a mitges, perquè sols a mitges sap del vent i del torrent- digué en Montbrió, animant-se una mica. -El cert és que vostè no em donava gran cuidado, perquè que no li volen pas mal. En quant al colós d'or, que li diu vostè, ¡que en fa de temps que el fang se li n'és pujat al cap! Ni esma ja per a cridar a ningú.

La teoria del que munta al davant és que res no fa el qui va al darrera; i el que va al darrera pensa que ell, tan sols, és la força motriu, i que el que va al davant no fa res més que sonar la botzina. El misteri mai no es resoldrà.

D'allí fa dues etapes, deu parasangues, fins al riu Psaros, que d'amplària tres pletres. D'allí fa una etapa, cinc parasangues, fins al riu Píram, que d'amplaria un estadi . D'allí fa dues etapes, quinze parasangues fins a Issos, última ciutat de la Cilícia, vora el mar, poblada, gran i rica.

Així foren els amors de la Margarida i En Quel, amors sempre flairosos d'il·lusió i ventura. Ja fa prop d'un any que viuen tots solets en aquella casa de pagès afegint a les cantúries dels ocells els seus cants d'alegria. En Quel, sempre que va a la vessana canta i la Margarida mentre est

La tia Paulina les aprecia molt, per aquella debilitat que sent per totes les coses inútils. Les dues bessones no l'abandonen mai, perquè la tia Paulina és la sola persona que paciència per a escoltar la història d'un plet que conten. L'última a arribar és la Isabel. En Melrosada, que fa dies que no l'ha vista, ha començat a sentir un moviment al cor que el desconcerta.

La cama encara li fa un xic de dolor que li minva amb aquella font que raja calenta entre les salenques, cerveres, ginebres i grèvols, on salta l'esquirol joliu i on creixen la molsa frescal, l'herba pigosa i les falgueres frondoses.

Talment, me'l vaig fer aquell sangtraït, etc. Fa tres mesos en Mateu Llistosella i el seu fill van anar en automòbil a les costes de Garraf. Sempre surten amb una tètrica expectació de la desgràcia que, facialment, alguna cosa que veure amb el gest de la veracitat.