United States or Eritrea ? Vote for the TOP Country of the Week !


»Ara ja teniu por de ficar el nas en qualsevol habitació de la casa; o sigui que, després de pujar i baixar les escales una estona, aneu a seure al vostre dormitori. Això, tanmateix, es fa pesat al cap d'un temps, de manera que us poseu el barret i sortiu a passejar pel jardí.

Si vos es tiguéssiu enclavada com ells, sense moure-us ni posticar-vos, es vostre nas també la pintaria. Es sol no enganya mai: no fa com es mal de cor, que sempre va d'avançada.

De tant en tant l'alteració de l'habitud no fa mal a ningú i Harris i jo vàrem convenir que era un bon entrenament per a George. A la Selva Negra hauríem de llevar-nos a les cinc del mati, segons conveni.

La frase de la Comtessa de Nobilfiore havia estat aquesta: -Per a fer un «bon» gelat de xocolata, agafareu xocolata del pitjor... del més baratet... I, per a dissimular, es carrega de vainilla. La facilitat de la vida fa la paraula baldera: la retòrica ve dels panxuts.

Hauria de ser, més o menys: "com s´ho fa una dona per passar el temps, si tan sols per fer la feina d'una sola casa."

De totes les altres places que van topar, en les quals hi hagués enemics, les més accessibles foren abandonades, i les altres es rendiren. I la majoria d'aquestes places vet-aquí el que són. Les ciutats estan entre elles a una distància de vuitanta estadis, les unes més, les altres menys. Fent un crit fort, se senten d'una ciutat a l'altra: tants d'alts i baixos fa el país.

-No me'n parli, que ho veig i em sembla impossible. Figuri's vostè que no fa un mes el vaig veure, un dia d'encant, tan sa i guapo com vostè i jo. -I a mi què em dirà?... Calculi que quan va començar la guerra sortírem tots dos en la columna del general Llauder... ¿Com vol que no m'hagi deixat de pedra?... Con que , ell ha servit?

Se li assegué al costat, i prenent-li les dues mans, amb les quals escondia son plor, tal com se fa amb un nen a qui es vol afalagar, li digué, amb sa veu clara i reposada: -Don Eudald: miri'm a la cara! El pobre home obeí maquinalment. L'altre continuà: -Vostè m'ha tingut sempre per un eixelebrat, per un busca-raons, fins per un descamisat, però crec que mai m'ha tingut per un embustero.

Em fa suar, sense repòs: així és que de vegades he d'amagar-me. -És la mateixa història dels que em volten. Em penso que est

-Pobreta! va fer aleshores la Malena: -Fa, que no me'n volies pas fer, de mal?... Fa, Ruixqueta, que no?... ¡Si es més bona minyona, la Ruixqueta!... I en veure les lleugeres estremituds de goig de la bestiola, i en contemplar-li els costats plens, que pregonaven la seva fecunditat, va posar-se a plorar de tendresa, bo i dient, entre sanglots, a en Biel: -Mira-la! Totes dues estem iguals.