United States or Montserrat ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Però, ¿que no ho veus, fllla, quin disbarat anaves a fer? ¿no comprens que un jove d'aquesta mena no fa per tu? ¿que, sent tu pubilla, no et convé un jove set ciències, arrematat, que, enorgullit amb ses ínfules d'estudis, títols i diplomes, i envanit de sa regalia vilatjana, lo primer que faria seria tirar-te a recò?

- que ho és, de misteriosa! fa Harris. De cop i volta George passa al darrera de Harris i descobreix la mantega. -I ara! Tota aquesta estona ha estat aquí! crid

Fa pocs dies que un ataconador tenia la dona malalta. Afigurin-se vostès si en aquest temps, una ataconadora ho ha de passar encara que estigui bona i sana, i després facin-me el favor de dir-me amb franquesa què tal li anir

Timasió respon: -El que és jo no, ni que fos una paga de cinc mesos no marxaria sense Xenofont. Frinisc i Cleandre convenen amb Timasió. Seutes llavors fa retret a Heraclides de no haver fet venir Xenofont: en vista d'això, el criden tot sol.

- ho veig prou! -La Rosalia tot just fa cinc dies que's lleva, no cal pensar amb ella. - ho veig prou! -Anem tu i jo a veure amb el nen el senyor metge, que hi dongui un cop de . -Anem-hi, digué resolt en Tòfol tot mirant els clamàstecs fumats, enlairadors d'una olla de aram damunt d'unes brases de pi mig enceses, que escalfaven un gat arropit i dormilega.

-Rei de la vida! brillants esquilats! repetia la Tecla movent el cap i mirant el cel... -Ui! això la fa quedar parada? ¡Ja li ensenyaré els rosetons que tinc! Ja pot explicar-ho per tot el poble qui érem nosaltres- exclam

-Ho diríeu. -No ho diré: en bona fe, fe i refè, que no. -No ho direu a ningú, a ningú? Per tota la vida? -No, no ho diré a ningú. Ara deixeu-m'ho veure. -Oh! Tant us fa, a V

-Fill meu, jo vaig deduir de les seves paraules que era cosa feta. Jo fa tres anys que sóc el confés de la vídua Avellana: t'he de dir que és una dona angelical; que s'est

Després d'aquesta promesa, Clearc els fa allunyar i celebra un consell: i s'opina de fer la treva tot d'una i d'anar en tranquil·litat a l'indret on són els queviures i proveir-se'n.

Aparta de tu aquesta idea, que fa mal al cervell i que t'ha de trossejar el cor. ¡Creure que el meu pare pot abandonar la seva filla! Mai, mai! ¡Dubtar de l'honradesa dels nostres companys! Mai, mai! -Vós no sabeu la que ès, sa mar! insistí ell amb angoixa. -Aquí no hi ha més que es jo, es jo i sempre es jo. Sa Santa Rita no agont. Sa llanxa ès esbotzada.