United States or Samoa ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tant en la novel·la vostra com en les altres que s'escriuen per aquí, sembla que no hi hagi per als homes més dolor que la sang vessada, ni més joia que la fúria dels sentits, ni més espectacle formós que el salvatge de natura.

Sabent lo avéns que en sas conquestas anavan fent los moros, que ja corrian vencedors pel pla de Barcelona y coneixent que la ciutat no podria resistir al poder d' aquell, la abadesa reuní 'l capítol y esposá la causa que 'l motivava. Manifestá lo perill que corrian, si era vensuda Barcelona, d' esser víctimas de la furia del heretges conquestadors, y va demanar concell.

-Ah! què se me'n dóna la vida? ¿Què em fa l'esdevenidor? ¡Jo tingués un coltell per acabar d'una vegada! Deu-me la mort! La seva emoció creixia de minut en minut. Ja veia el moment en el qual, amb fúria absolutament desfermada, es precipitaria a anorrear la seva filla. Aquesta, tranquil·la, pàl·lida, va agenollar-se damunt el llindar.

Era un batec immens dels homes i les coses, dels animals i les plantes, de la terra i el cel; era un cant de glòria a la resurrecció de les viandes decandides. Però ben aviat va barrejar-se amb aquell clam de tota la natura una mena d'esverament. L'aigua, que davallava de primer antuvi seguit-seguit, s'estimbava, ara, furient, amb fúria de bèstia esquivada que perd el món de vista.

Els pins i les sureres eren rebregats per l'oratge, i les branques rajaven amb fúria de canals sobre l'esquena del corb.

Els nuvis menjaven poc, perquè, és clar, no tenien gaire gana, i en un dia com aquell s'havia d'evitar tota complicació gàstrica. La tia Paulina besava la seva neboda amb fúria, amb plors i amb exclamacions.

ANTONI que Vostra Mercè ha fet molts esforços pera apaibagar la seva dura persecució, més com no minva el séu rigor y com no hi ha medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva ànima. EL DUX Que'l juheu se presenti davant del tribunal!

Transcorregueren els mesos de les neus i de les gelades sense que aquestes logressin rebaixar les ardències del cor d'en Montbrió, qui, malgrat la fúria amb què es dedicava a ses ocupacions d'explotació i repoblació de ses finques, modificació de pactes, reorganització de serveis de sos masovers i demés fal·leres que preocupaven son ànim tocat de l'esperit de regeneració, sempre el pensament se li'n fugia vers els espadats de Serra-Bruna, on hi havia deixat la meitat de son cor.

SOLANIO Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu mostrava pels carrers: Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla!

Ja no eren ratxes, era un vent seguit el que li feia espetegar el mocador per la cara, estampint-li la roba al cos i cuitant a fer-la caure... I aquell mateix vent es revolcava pel defora amb més furia i udolava enroscant-se amb xiulets que semblava que s'enlairessin fins arran del cel.