United States or Comoros ? Vote for the TOP Country of the Week !


La gent es girava i ell al seu costat abaixava les parpelles. Aquella dona tan gentil estimava l'escultor, i si tenia tractes amb en Ferràn era per fer-li gelosia... i en Fèlix l'estimava molt... però només per la seva sublimitat plàstica!

Els metges amb unes bates blanques van entrar sense dir res a ningú... Mossen Fèlix va alçar-se, la Remei va fugir esfereïda... Anaven a curar-li la . L'aire de l'estada s'anava omplint de les sentors fortes dels remeis que li posaven. -Em deixo curar, però que Mossen Fèlix no es mogui; és el metge del meu pensament!... -No hi ha res que dir- feu el cirurgi

La Mercè va convence's que en Ferràn no li servia per a fer esclatar sota l'esperó de l'enveja l'estimació somiada d'en Fèlix, i va dir-li mots escandalosos, venjant-se de les incomoditats de aquells consells que li endreçava per que fos bona.

I tot explicant-me l'excel·lència de la torre , m'acaba d'apesarar dient-me: -És molt millor aquesta que la de l'Andreu! I són pocs els que van a patir a fora sols perquè els que els coneixen sentin dir: són a la torre! No puc sofrir la vanitat dels altres; prou càstig tinc amb la meva, i per no patir, surto de casa en Fèlix. Ja que també a fora, vull gosar-ne; me'n vaig camps a través.

En Fèlix es qued

...Entre tant se sentien els respirs que es barrejaven amb el soroll que feien uns pica-pedrers en un solar veí... En Ferràn sofria. Els ulls li escaparen cap a l'estàtua que feia en Fèlix i la trov

-Ja ho veu, Mossen Fèlix... aixís em mataran... ben segur que això ho mana aquell metge que cara d'empressari... criminal! -Calla fill meu! que no't sentin... que són aquí mateix... -Ja'ls hi pot dir ben clar... el meu metge és Mossen Fèlix... ara estic mellor! -Déu ho vulga! -Senyor Joan no s'enquimeri, venim a curar-lo, va dir temerosament la Remei, entrant de puntetes...

-Ja hi som! això és pitjor que un concert!... Mira Remei, si consegueixes que'm deixin en pau amb Mossen Fèlix et faré un poema!... També podr

D'aquell dia estant, en Ferràn visqué atuït. Sempre arrugava son front la petjada de pensaments que'l torturaven. Feia moltes de preguntes a sa mare. Perque no s'estranyés, deia que eren per tranquilitzar un amic que tot li deia. I aixís se sentia lliure de les espines dels escrúpols i cada dia anava a veure la Mercè quan ella eixia de l'estudi d'en Fèlix.

-Déu los guard. ¿Que no hi és el senyor Andreu? -Són a la torre tots. -, tornaré un altre dia. Recados. Truco un altre dia. Ningú em respon. Torno a trucar i una veïna surt a dir-me: -Si busca els senyors d'aquí davant, són a la torre. -Mil gràcies. Ja que tinc temps, arribaré a veure en Fèlix i la seva dona. No tinc avui bon acert. -Són a la torre.