United States or Guyana ? Vote for the TOP Country of the Week !


Seguint els consells d'en Volivarda, donàvem de tant en tant algun cop de rem per canviar de lloc. En Paiús s'impacientava. ¿De què redimontri ens deu venir, aquesta malastrugança? anava mormolant. I de sobte exclamà: ¡Ja ho , vatua! Avui no m'hai senyat. Va mullar-se els dits, submergint-los en el mar, com aquell que els fica a la pica de l'aigua beneita, i es seny

-No, no es això el que vull dir: no li manca res, I, tanmateix... Anava a dir més cosa, quan la porta s'obrí i el vell David entrà. -Ah! ets tu, David! exclamà. -Vina, doncs, i procura explicar a Katel què ve a ésser l'ideal . David, en oir aquestes paraules, arruf

Vaig atènyer la porta de l'hostal, vaig trucar, van obrir-me, i la veu de Katel exclamà: -Ah. Déu meu!... ¡Quin temps per a anar pel món!... quin temps!... Entreu, entreu!... Vaig entrar al vestíbul, i aleshores havent-me mirat, ella em va dir: -Us caldria, d'allò més, de canviar-vos; i no sou pas ric, pel que veig.

Fritz, a cada paraula de Christel, sentia com un baume refrescant que se li difongués per tot el cos. Hauria volgut abraçar l'excel·lent home, però es contingué, i exclamà: -Katel, porta aquestes cireres, que les tastaré.

Pocs personatges poden alabar-se d'haver sigut desitjats amb més impaciència que l'any vinent. Almenys he sentit dir a cent pares de família dels que encara permaneixen entre nosaltres: -L'any vinent que vui sortir amb dona i criatures a fer una passejada a fora. Tal hi ha que en un pilot d'escombraries veu un tomàtec tot mústic, florit i arrugat, i exclama: -Ai, senyor... tant que m'agraden!

A tot això el pare anava maldant per escrostonar l'èngrut enterc de la seva pipa. L'avi Mauva exclamà: -Visca sa noa valenta! No temeu, Saura: tot anir

De tant en tant, després d'haver fet petar una llarga xerricada, balandreja el cap tristament, tot mirant-se el porró, el company fidel, i exclama, sospirós: -És son temps. ¡Qui pogués tornar-hi!... ¡Que es diverteixun, mentre s'hora és bona!

Aleshores Fritz exclamà: -I ara, Loerich! no em reconeixeu? I el vell va posar-se a mirar-lo, tot sorprès. -Ah, benvolgut senyor Kobus! digué al cap d'un instant: -com us assembleu al vostre pare! Perdoneu-me, us hauria hagut de reconèixer.

-Southend Pier! exclamà. Després s'expansion

-, no cal pas que l'aneu a cercar. De rellotges rai, no en manquen. Veureu, que aviat n'hauré trobat un. Va guaitar cap a la banda de terra, i exclamà: -Vatua! Tot just són dos quarts de dotze; i en Pau Ternal, que tot ho passa per ses busques minuteres, no ens dar