United States or Syria ? Vote for the TOP Country of the Week !


Es diria que viuen en eterna convulsió, temorosos de la destral i de la burja escorxadora, que tantes voltes els han ferits; i, en veure a llur entorn descolgada una bona part de llurs tortuoses rels serpejants, un hom pot creure que han forceguejat per deseixir-se de la terra i fugir.

Per ella em semblen més poètics el grans carros d'aquells temps llunyans. I no s'es envellida mai. Sempre igual dins el meu pensament, roman en una eterna joventut de deesa.

Però mediteu-les detingudament dalt d'un cim, mentre la vostra mirada s'esplaia resseguint el grandiós panorama, i la vostra imaginació endevina, més enllà, en l'invisible, terres i més terres plegant-se arrodonides sota la il·lusòria concavitat del cel. Sereu meravellats: el neguit d'un misteri etern, d'una ignorància eterna, d'un formidable enigma, passar

Mai de Déu es treien la pipa dels llavis. I aquelles pipes descomunals, de broc corbat i tapador de llautó emboiraven el bosc tant o més que les mateixes carboneres amb llur fumerola eterna. El nostre Cerdà, però, no tenia res de bàrbar. Era un home educat, mig burgès, que, ultra coure el carbó, hi trafiquejava. De bell antuvi se'n dugué tota la meva simpatia.

-I a mi m'ho conteu, això? els deia mossèn Joan als seus feligresos, que, segons la seva pròpia profecia, corrien ara a estirar-li la sotana, recordant-li sa eterna missió de pare-pedaç, per a sorgir els descosits de la desfeta de la diada de Sant Antoni. ¿I ara m'ho conteu, això? ¡Quan era hora no manc

Ja quasi no tenia por. El meu esperit sublimat per una fe segura i una ferma esperança de glòria eterna, es sobreposava als surts i recances de l'instint. El meu agraïment, com el dels màrtirs, fa- mejava de patir per amor a Jesucrist. Els meus pecats clamaven penitència.

PORCIA Aquesta excusa estalvia molts presents als homes. La vostra esposa, al saber quant jo me la mereixo aquesta anell, hauria d'esser folla per guardarvos rencunia eterna d'havermela donada. Est

Hi ha un mort, ¡porta-li un remei que faci eterna la seva bellesa! li digué l'ànima corferida. I el metge sortí de casa seva esmaperdut. Elsa va córrer platja enllà. Prop del seu cadàver hi havia un fanal encès i un home. En arribar-hi va veure el carrabiner que tapant-se la cara, amb el peu, cobria el seu cos de sorra. Elsa, exhaurida, va caure sense sentits!

L'obra que avui hem fet és una obra piadosa, una bona obra de caritat. Ha de saber, amic meu, que les ànimes dels morts volen per l'espai, sense que es coneguin a si mateixes, amb tots els defectes i vicis que tingueren en vida; i aquest és el seu purgatori fins que Déu els dóna el coneixement de la veritable llum i assoleixen aleshores la felicitat eterna.

Quan va mirar amb sos ulls encantats va veure's tota voltada de la blancor densa, quieta i freda de la boira silenciosa i fatídica. El ramat gairebé no's veia; molt esblaimat, podia albirar-se un vedell petitó que estava al costat de sa mare com a esporugit. De tant en tant la boirada esdevenia lluminosa i fins enlluernava: després tornava a enfosquir-se, eterna, atapeïda.