United States or Mayotte ? Vote for the TOP Country of the Week !
En Melrosada estava intrigat i esverat per tot allò, i no gosava obrir la boca; i en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci, digué aquestes paraules al seu amic: -Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles. Els miracles mai són provocats pels orgullosos.
Però, tot just els meus pensaments s'havien esvaït en les primeres boires del son, quan una remor llunyana, ronca, creixent, em desvetllà. Me vaig aixecar esverat; i encara no estava ben dret que em va envestir una ventada xardorosa, cuidant tombar-me a terra.
L'oncle m'anava dient: -Lleva, lleva, marrec, que has fet estrenes. -Jo me'l mirava esverat, i, amb tot i sentir clarament les seves paraules, no l'entenia; però el vaig creure d'esma, posant-me a llevar la fluixa nirviosament. ¡Rediastre! quina resistència havia de vèncer! ¿Hauria agafat algun monstre, alguna morena d'aquelles que, un cop tretes de l'aigua, cossen llurs propis pescadors?
-Un instant, senyors, un instant- vaig dir a Sperver i al monter amic seu; -abans que tot, voldria saber d'on ve la Pesta Negra. Sperver em va mirar, tot esverat. -Oh! va fer, -Déu ho sab! -Bé! ¿a quina època precisa arriba a l'envista del Nideck? -Ja t'ho he dit: vuit dies abans de Nadal, cada any. -I quan de temps hi roman? -De quinze dies a tres setmanes.
Un minut després, en Ricardet, sens un fil de roba, que estava apilotada en un farcell entre ses carnes, ocupava la samal. L'esquena blanca i fina, com de crespó de seda, se contreia tota a l'airet del matí, quina frescor seca i penetrant provava per primera volta. De repent, a la sensació ingrata, se sentí esverat, repenedit de l'atreviment. Si hagués gosat, hauria tornat enrera; mes, com per tallar-li l'intent, tota la tropa xiscl
Però en Melrosada es pregunta, cada matí, en despertar-se una mica esverat pel somni turbulent que acaba d'abandonar-lo: -Com t'ho faràs, Gaspar? I el positiu és que no sap com fer-s'ho. I, amb una desesperació callada, per sobre dels calçotets de punt es cenyeix les tràgiques lligacames.
-Va morir. -Que és trista la vida! En Melrosada s'ha esverat: una mirada dolorosa, molt dolorosa, ha acariciat la grogor maculada... La tia Paulina, ha fet un ai! Un tovalló oportuníssim, impregnat d'aigua intenta esborrar la desgràcia. Les coses han quedat en son lloc. -I la soledat! la soledat! -Un s'acostuma a tot, donya Paulina.
-Quiquet ! En Quiquet, esverat, aixeca els ulls. El senyor rector li diu: -No t'agraden, les peres? Menja'n tantes com voldràs, mentre no t'hagin de fer mal. El senyor rector, tot llegint el breviari, se n'entra a dins. En Quiquet, per cortesia, agafa una pera. És d'aquelles peres verdes per fora, granelludes per dins, però que són una mel. Aquell gust de mel s'acaba aviat.
Christel, assegut a l'extrem, amb el capell damunt el bescoll, mirava esverat; Orchel, amb sa carassa vermella, estava dreta, bocabadada, sota la porta de la cuina; i la petita Súzel, asseguda dins la vella cadira de braços, de cuiro, entre el gran fornell de fosa i el vell rellotge, que seguia son etern compàs, Súzel, amb mànegues de camisa, i cotilleta de tela blava, era allí, amb la dolça cara amagada dins son davantal, sobre els genolls.
-No, no, us dic que em fóra impossible empassar-me un sol mos. -I ara! Apa, noia, fes-li una sopa d'ou. -No, dic que no! -Una sopa d'ou, i calla. I En Ramon, esverat, no gosant creure la seva fortuna, somrient una mica per sota el nas, però encara tement que tot allò no els passés de la boca, va dir: -Bé, però l'ou, si decàs, petit.
Paraula Del Dia
Altres Mirant