United States or Palestine ? Vote for the TOP Country of the Week !
Així que un devassall de bombolles va coronar la boca del poal, escampant-se en regalims per les seves parets ventrudes, la Malena va sentir una frisança estranya que li va fer córrer entre carn i pell una onada freda. Sense que els seus ulls el veiessin ni les seves orelles el sentissin, endevinava al seu darrera la presència d'algú.
Allavors se produí una escena curta, original i estranya, que els presents contemplaren esborronats i sense atrevir-se ni a respirar. Els dos enemics, encarats com dos mastins gelosos, devorant-se amb llambregades plenes d'odi, s'increpaven a mitja veu, lo que donava a la disputa un caràcter més violent encara.
Que n'aprenguin sos camins nostres infants; i tinguem per ben segur que no hi ha literatura més estimulant que una rondalla o una epopeia. És una cosa ben estranya, però el fet és que quan els meus sentiments son més dolorosos i estan al ple, tant la meva llengua com les meves mans semblen lligades.
Amb els ulls oberts de bat a bat, jo diria que em trobava en aquella escena estranya, misteriosa, i mon pensament es transportava, no pas a gratscient, envers la Pesta Negra. Al capdavall vaig despertar-me d'aquesta contemplació interior, i vaig veure que Maria Lagoutte s'havia aixecat i es disposava a eixir.
Les cortines eren abundoses i totes de seda, la calefacció sempre encesa... però la casa era una casa freda, trista, sense ànima i sense el caliu que dóna l'esperit... se sentia una fredor estranya; no hi havia biblioteca!
La imatge cercada de tant temps se li apareixia quan menys s'ho creia. ¡Quina cosa més estranya! Per una colzada que feia el reguerol l'aigua se n'entrava en una mena de clot obert en el rocam, i allí s'estava quietona, arrecerada, sense sofrir empentes de la corrent.
Hi ha camí propi per als que van sobre rodes, i andens especials per als que van a peu; avingudes per als que cavalquen; camins per als que porten vehicles de poc pes, i camins per als que porten vehicles pesats; camins per a infants i per a senyores soles. Que no hi hagi camins per a homes calbs i per a sufragistes, és cosa estranya.
Però una mena de tafaneria estranya que sentia molts cops en ser prop d'un perill, l'empenyia avant amb tanta força, que aquell mateix impuls de córrer va servir-li per a allargar més el pas i escursar la llunyària del punt on es sentia la fressa.
Seguia don Eudald retenint el jove, que pugnava per desfer-se'n; mossèn Joan patia crudelment al considerar que, per sa culpa, son nebot se veia empenyat a viatjar en dejú, essent prop de migdia i tenint que fer més de dues hores de camí entre mig d'un temporal desfet. Comprenia bé que allò no era més que un contrapunt, un cop de gènit del jove, i desitjava retenir-lo, tant per evitar-li les molèsties consegüents a son descabellat propòsit, com per a mitigar-li aquell mal record de sa visita. Ademés, i era la pura veritat, el molestava en gran manera el pensar en els judicis que aquella familia hauria de formar de tota aquella estranya escena. Se li acudí una idea i la pos
Dolenta conducta de les cordes de remolc i d'un esquif de dos remers. Remolcadors i remolcats. Mètode descobert per una jove parella. Estranya desaparició d'una senyora. Com més es fa, menys s'avança. Remolc fet per noies. La resclosa perduda, o el riu freqüentat, Música. Salvats!