United States or Norway ? Vote for the TOP Country of the Week !
Mentrestant la barca és arrossegada al bell mig del corrent, on comença de donar voltes, abans d'heure'n vosaltres esment per a pendre un rem. Aleshores les noies s'aixequen sobtadament i semblen estranyades. -Oh, mireu la barca! diuen. -Mireu's-la. ¡al bell mig del corrent! Passat aquest incident, remolquen, com cal, durant una estona.
-Per això sí que no tenia pas d'apressar-se tant, que bona estona estar
Una estona després el dependent de l'adroguer pass
Completament oblidat de tot, i capficat en aquella feina pueril, s'hi passava una bella estona, sense adonar-se de la gent que el voltava. Després de beure i pagar la cervesa, don
Així, doncs, continuaren caminant esmaperduts, simplement a l'atzar: tot el que podien fer era avançar, continuar avançant. Per una breu estona l'esperança va gloriar-se de reviure: no pas amb cap raó per a fonamentar-ho, sinó perquè est
Un d'ells diu: -La gropada es menja el vent. Tots callen, i al cap d'una bella estona un altre afegeix: -No es pot dir en què la darà, però els senyals són de gargalada. I en cosa de mitja hora no els sento una paraula més.
No per això deixava de córrer amb els meus companys a la caça de nous moixons, quan se'n presentaven; i, a última hora, quan ja feia estona que no n'havíem agafat cap, vaig convenir en batre les feixes veïnes a fi d'esquivar-los de les pastures i veure si, ahucant-los, anirien a caure al nostre parany. Vàrem córrer molt i ens afadigàrem de valent saltant marges, però no n'acabàrem res.
Vam romandre contemplatius per una bella estona, commosos de tanta de grandesa. De vegades el vell caçador furtiu, en veure que jo aturava els ulls en un punt de l'horitzó, em deia: -Això, és el Wald-Horn! Allò, el Tiefenthal! Repara, Fritz el torrent del Steinbach; s'ha hagut d'aturar, est
No va passar gaire estona que Tom no prengués la candela i la bufés. Aquest estalvi volia dir molt: no calien les paraules. Becky ho comprengué, i la seva esperança fin
I en Miquel, en Miquel Mans, o Winckelmann per mal nom, es va treure les ulleres com en les hores de gran consulta, i, després d'una estona de contemplació, va fer així: -Vida i expressió, ja en té; però encara sent el model... Idealitzi tant com pugui. I el xicot s'hi va posar altra vegada amb redoblat ardiment.