United States or Palestine ? Vote for the TOP Country of the Week !


Jo coneixia aquells paratges per haver-los recorreguts en la meva infantesa quan passava temporadetes a Blanes, a ca les meves ties. Ne conservava un record amarat de sol i de bones flaires. En quines circumstàncies els tornava a veure! Un món d'imatges llarg temps oblidades, impressions d'un passat ple de vida i esperança, se revif

Anant a la cuina i traient el cap per la finestra del celobert: -Què mana? ¿Vol fer el favor de deixar-me la minyona perquè m'acompanyi les nenes a costura? -Prou. Vés, Catarina. -Ja li asseguro que tenim un dia!... Donya Esperança treu el cap per la finestra del pis de sobre i pregunta: -Què tal? Doncs que ja els aquí a casa?

Per sa banda, el senyor Reguera també havia observat, i les mauleries de gateta de la barcelonina li havien obert l'enteniment. Un immens camp de maniobres s'estengué davant sa esperança revifada i comprengué el partit que podria traure d'aquell auxiliar. Així és que, al parlar amb en Pasqualet, li va dir: -Ala, ala, pollo, que ha fet conquista! -I alab

Així, a sos accents guspirejaven els ulls, no amb lluïssor de rampinya, com amb les paraules del Cerdà, sinó alçant-se noblement els cors que semblaven tancats a tota esperança. Fins ses cançons de l'antigor, ressonant com un eco d'enyorança, feien venir les llàgrimes als ulls dels pobres pagesos.

Tothom se n'oblidava, de la víctima innoscent; tothom se n'oblidava, d'aquell pobre pare ferit al mig del cor per la pèrdua de l'única esperança que li quedava a la terra; tothom se n'oblidava, del matador, que, tancat al soterrani de la casa del comú, es barallava amb la pròpia consciència i començava a tastar les asprors del remordiment.

Una celestial melodia, amb l'estat d'esperit en que ens trobàvem, ens hauria enternit l'ànima una mica més; una harmonia sàviament corprenedora i impecablement executada, ens hauria servit de conhort suprem, traient-nos tota esperança del món. Però les notes del «He's got'em on», salmodiades per un acordeó asmàtic, ornamentades amb variacions involuntàries, constitulen quelcom de singularment hum

¡Que s'harmonitzen aquestes veus amb els sentiments d'en Garet! Commòs per una esperança verge i tímida, ha restat sol al carrer, al peu de la porta de la seva estimada, contemplant el clavell que ella li ha regalat.

Esperança de què? Ara ens seria impossible dir-ho, però el professor en porta una de cap. Es clar que ser

Totes aquelles manifestacions que va fer al seu cosí jesuïta i a la tia Paulina, la tarda mateixa que feu coneixença amb Isabel, les podria fer ara molt més intenses; i ara, tristament, sense cap esperança.

Però al mateix temps sentia temença de morir, abandonant, en fer-ho, tota esperança de ser de la Malena. I per això fugia... i per això, de tant en tant, quan duia bon aventatge, es girava tot ell i plantava cara, amb el desig d'esporuguir el bander i fer-lo recular per sa saor, sense que li donés treballs d'engegar novament l'arma.