United States or Rwanda ? Vote for the TOP Country of the Week !
Què els diré jo, ara: em semblava que de moltes coses ens en podíem ben passar.
Una vella ens acompanyà, amb molta bondat, un quart de milla per recomanar-nos a una senyora amiga seva que, segons quan, llogava habitacions. Aquesta vella caminava molt a poc a poc, i trigàrem vint minuts a aplegar-nos amb la senyora amiga seva; però ens va endolcir la llarga caminada descrivint-nos els diferents dolors que sentia a les espatlles.
Amb tot, quan el veièrem en perill, ens avergonyírem davant dels déus i dels homes, de trair-lo, nosaltres que el temps abans ens havíem prestat a tot el bé que ens havia fet.
En Lluís i jo convinguérem que allò era realment la vera nit i que feia basarda; però vàrem dir-ho amb una tranquil·litat d'esperit, amb un somrís tan placèvol! Aquella basarda ja no ens encongia, ni anguniava. Que n'era de diferent de la que havia sentit en trobar-me sol al carrer de casa! Ara veia les coses d'una altra manera. Vet aquí un poble de dorments. Vet aquí que la nit és com un mantell estelat, que Nostre Senyor, bon pare de families, estén sobre la gent cansada del treball del dia. Passaven unes idees així pel meu cervell. Experimentava un sentiment de pietat i de dolcesa més aviat que de por. La imposició de callament, que suara m'havia cohibit amb tanta de força, havia perdut sobre meu la seva virtut sagrada d
Ens aturàrem, impotents per a continuar. No podíem suportar l'inenarrable acompanyament de George quan subratllava aquest Dos , donat l'estat de lassament en que ens trobàvem. Harris es pos
Els fox-terriers neixen amb una dosi de pecat original quatre vegades major que els altres gossos: ens caldrien anys i anys de pacients esforços, a nosaltres els cristians, per operar una reforma apreciable en el temperament batallador dels fox-terriers. Recordo que em trobava un dia al vestíbul del Haymarket Stores.
-A parar arbret a negres de nit! -Si. -A parar arbret! A no ésser que vajus a òlibes o mussols!... Qui t'ha enganyat? Ja saps quina hora és? -Prou que ho sé. Matinegem per por que ens pispin es parany.
Harris se sent melangiós després de sopar. George i jo fem una passejada. -El nostre retorn, mullats i amb gana. Harris es mostra tot estranyat. Harris i els cignes. Història notable. Harris passant una nit intranquil·la. Després de dinar vam aprofitar-nos del ventijol, que ens dugué més enll
-Aneu a beure una bella glopada, Zimmer- li digué, -crieu-vos bona sang! ens n'anirem havent sopat, cap a les nou. -Est
Així, ignocent i espontàneament, se va escrivint la història del noi mort, se li crea una mare i se deslliura a l'assessino, i, tot component de bona fe aquesta crònica, s'arriba a l'Hospital. -El volem veure! Que ens ensenyin el noi! Que diguin a on el tenen! -Quin noi? -El que el burot ha matat. -Al que li han tirat tiros. -Al que han matat els del portal. -Un noi ros!