United States or Tanzania ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ui! és una casa de l'antigor. La tia Engràcia fa olor de reumàtic, i la seva tertúlia també. Encara prenen xocolata amb marcelines. Com la faràs esgarrifar! No tant, no tant de l'antigor, la casa de la tia Engràcia. Era, simplement, una casa Ferran VII: sòbria i tanmateix impressionant.

-Com hi riuràs, a casa de la tieta Engràcia, féu ell, encesot, espandit. La seva cara era espandida, n'era el solitari de la seva corbata, i n'era el solitari del seu dit, n'era la flor del seu trau, n'era el mocador de la seva butxaca, n'eren les seves mans inelegants de nét de camàlics que havien fet fortuna.

Però el que és ella no hi havia rigut gens, al cap d'una hora, a casa de la tia Engràcia. Tota aquella gent eren, sens dubte, uns infeliços; les dones duien vestits evidentment elaborats a casa mateix, per cosidores del temps de la picor; entre els homes només un, el Joncar jove, procurava dar correctament una estreta de .

L'escalforeta sòpita que difonia un gran braser barroc, posat al centre de la sala, dava una mica de rojor a la tia Engràcia, i als seus tertulians de cada dimecres, gent gairebé tota de colors opaques, com si habitualment visquessin desats en amagatalls. La tia Engràcia era una dona senzilla, amb qualitats quietes i segures de govern: mai no havia tingut cap tribull amb cap minyona.