United States or Norway ? Vote for the TOP Country of the Week !


-El sol! repetí ell més baix encara i com d'esma... I llurs mirades es fixaren all

Prou sentíeu el fons de la barca lliscar en el llot de la ribera; teníeu alguna mata de joncs per a amarrar; mes encara el desballestat caixó oscil·lava, esfereint-vos, i l'almirall reclamava quietud, car un braç allargat amb impaciència, una estrebada a destemps, el desplaçament ràpit d'algun passatger indisciplinat, podien ocasionar un naufragi.

Falinos respon: -Ho anunciarem: però el Rei m'ha encarregat encara de dir-vos, que, romanent aquí, hi haur

De guants, pomades, camises i corbates, tal volta podríem adquirir-ne, perquè un parell de dotzenes de botigues de cada mena, les trobaríem obertes, encara que fos menester, per això, recórrer tota la Rambla. Lo que encara no s'ha perdut del tot, són: beta i fil, redolins, llimpia-botes i coses així.

La cartera que se n'havia dut, botaruda i pesant com un plom, tornava... com una bufeta esventada; mes ¿què importava, això, si tancava el preciós i tan glatit document, el patracol, tot ple de segells, timbres i firmes esgarrapades, que, amb llenguatge xurrigueresc i macarrònic, venia a dir que don Eudald tenia raó i que es guardés tothom de tocar sos drets, que si un dia pogueren ésser entelats i discutits, quan encara la justícia no havia parlat, ara, amb aquella xanfaina de lletres grosses i amb aquelles empastifades de tinta i sorra, venien a quedar més lluents que el mateix sol.

En veritat que el que a mi em semblava el llit de l'estanyol no era més que un enteiximat de fulles i arrels de boga, entre les malles del qual creixia una molsa tènue i lleficosa, i unes arborescències gelatinoses, brunes, repugnants. S'endevinava tan flonjo, tan porós, tan consumit, tan poc resistent a la meva pressió, tan fals i homicida, que, aprehensiu, vaig abstenir-me d'enfonsar-hi la punta de la perxa. I encara em penedí d'aver-la-hi clavada poc o molt. Supersticiosament, considerava que les ànimes dels ofegats s'hi haurien pogut arrapar i pegar-me una estrabadeta, i temia que, pel trau de la burxada, es desencadenés aquell hurac

-N'hauria de pendre nota -vaig dir-me. No tenia pas ganes de treballar: aquell temps carregós m'emperesia; però la idea de que havia emprès el viatge per estudiar la marina, i de que, no obstant, encara no me n'havia aprofitat, mogué en la meva consciència el malestar d'una obligació incomplida.

Ell els havia plantat, ell els havia vist créixer, ell els havia espurgat per ajudar-los a viure. I, al capdavall, per què? Perquè, a la llarga, els de can Bartra se n'haguessin de gaudir. Llamp de llamp! N'hi havia per a fer bullir les tripes!... Però encara hi havia una altra cosa que no se l'arribava a acabar, en Biel: l'intent de casori amb la Malena que tenia l'hereu Bartra.

En temps remots, els quals només puc assenyalar dient que ja les oques tenien bec i que encara a la nostra terra es parlava bon catal

El que els homes adoraven més en la nova família, era la portentosa cabellera de la senyora Buxareu, la blancor de la seva pell, la finor deliciosa dels seus braços; encara que tot això ho cloïen amb aquestes quatre paraules: -És una dona espatarrant; i, d'en Víctor, no sabien dir altra cosa sinó que era molt simpàtic.