United States or Niue ? Vote for the TOP Country of the Week !
Aquestes llàgrimes són per a mi un alleujament... He sofert tant de deu anys a aquesta banda!... tant i tant!... Aquest secret, per tant de temps reclòs dins la meva ànima em matava... m'hauria mort... com a la meva mare!... Déu s'ha apiadat de mi... us n'he confiat la meitat... Permeteu-me que us ho digui tot, senyor, permeteu-m'ho... No va poder continuar; els sanglots l'ofegaven.
He tingut ocasió d'observar algunes persones que s'apartaven amb fàstic de la plaça i molts ulls que em miraven amb simpatia, com si em demanessin quelcom que jo, pobra de mi, no podia donar-los-hi. Semblaven polls desllocats abans d'hora, i el no poder-los-hi jo oferir amparo m'ha acabat d'omplir de pena i vergonya. Serra-Bruna 22 octubre. La situació s'agrava d'un modo que esfereeix.
I em vaig mirar el cel amb una curiositat voluptuosa i esparveradissa. La lluna no es veia. Estava amagada darrera una negra cortinassa de núvols; i sa blanca claror, embromant-se en filtrar a través de les voreres primes del vapor, sobreeixia pels cimals en forma d'una boireta lluminosa com la que produeix el fòsfor en l'obscuritat. Que n'era de suggestiu aquell efecte de lluna!
-I sense beure un vas de vi, afegí el majordom, tot creuant les seves mans petites i rodanxones damunt la panxolina. Vaig creure que havia de decantar la testa per a expressar la meva sorpresa. Tot seguit mestre Tobies Offenloch vingué a asseure's a la meva dreta i em digué: -Senyor doctor, creieu-me, ordeneu-li una botella de markobrünner per dia.
Muriel té vuit anys i és la segona filla de Harris: una noieta ben ardida, que em complau més de veure quan més tragino al cap coses serioses. Nosaltres vam respondre que, en finar els nostres cigars, hi aniríem tot seguit, però que no deixés començar Muriel fins que fóssim allí. Mistress Harris va anarse'n tot prometent retenir l'ansietat de la nena.
No calia pas que em queíxés d'haver de raure en alguna cosa grollera: recollia, en canvi, unes fineses tan fresques, tan flairoses! i a més a més, el lloc, l'hora i la tempura eren tan placèvols! Si escassejava la matèria de conversa, no mancava pas una endevinalla a rumiar, un problema a resoldre o una cançoneta a cantar.
-Home, no s'amoini; seguexi l'antic. -Sí; però com l'antic no cura... -Al menos tranquilitza la consciència. ¡Nada, nada! dieta, sudorífics i fregues; jo no em moc del que em varen ensenyar. De fora . «Com esteu?» De dins . «Noi gran, molt alt; noia gran, Horta; demés, aquí bons.»
-Ara què em conta? Miri's: jo aguanto la Pepa, amb tot i el seu gènit, perquè és fiada... Això sí: en set anys que est
-Tu, desgraciat! -Sí, el més desgraciat de tot el món. -No diguis això- va fer el vell David, -no diguis això; em parteixes el cor. Què t'ha passat, doncs! -No et burlaràs de mi, David?... T'he fet força mancaments... m'he rigut de tu ben sovint... no he tingut les consideracions que eren degudes al més vell amic de mon pare... No et burlaràs de mi, oi?
-I vós, còm us dieu? Ja ho sé: Tomàs Sawyer. -Aquest és el nom d'apallissar-me. Em dic Tom, quan so bon minyó. Em direu Tom: veritat? -Sí. Aleshores Tom començ
Paraula Del Dia
Altres Mirant