United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si jo que aquestes coses he vist, ara semblava, en allò que jo puc, llevar senyoria a llur autoritat, temo que no em fessin tornar massa de pressa a la raó. Quant a això que vosaltres penseu, que hi hauria menys sedicions amb un sol cap que no amb molts, sapigueu que si n'elegiu un altre no em trobareu que aixequi cap partit.

-No: vull veure lo que passa: no em vull encauar- vaig dir amb angoixa. ¡Ah, si sabéssiu lo que patiria! ¡No vos ho poseu al cap, home de Déu!... Tingueu pietat de mi! -Fora, fora... Estaries millor. Però... tu mateixa. Per ara no t'ho mano. Ja et porto un vestit d'aigua. : posa-te'l, marinera, i cala't la caputxa.

-Eh, eh, Fritz- em deia, -veu's aquí el que se'n diu una gentil matinada d'hivern. -Sens dubte, però una mica crua. -M'agrada el temps sec, a mi; això ens refresca la sang. Si el vell pastor Tobies tingués l'ardidesa de posar-se en camí en un temps com aquest, aviat no se'n cantaria gall ni gallina de tot el seu reumatisme. Jo somreia a la punta dels llavis.

En Magí el seguia, mirant-lo, entre'ls matolls i brossals. -No em deixis, Magí... no em deixis- semblava que li deia, ple de tendresa, mig girant-se. Més enll

Sabia que la meva ruta no vorejava cap avenc. -Bah, bah! això és basarda! vaig mormolar: -una por de no res, pròpia de dones i criatures. És precís despreciar-la. Filosofia i avant! Mes la filosofia, que em feia avançar, no aconseguia pas tranquil·litzar- me.

-, ella és tota nyeu-nyeu; pero si la sentia a casa... Com del nostre rebost se sent tot el que s'enraona a l'altre pis, l'altre dia vaig sentir que baladrejava i la veritat, vaig pensar, veiam de què se les heuen: em vaig posar a escoltar, i ¡Reina del cel, quina boca! Què es pensa! el mateix que un carreter fins alls i froscas! -Jesús, Maria, Josep! ¿I que era amb ell la palestra?

Jo, mentrestant, estava a l'espectativa. Se m'havia dit que no em mogués d'all

-Senyora, si fos per mi, jo em refiaria de vostè perquè anés per aquest camí, encara que el meu hereu s'hi trobés a l'extrem; però vostè, com a «adulta», aventurar-se per aquest camí, és guanyar-se una multa o que la tanquin a la presó, si fa o no fa.

Vaig dir-li que en una llibreria de Leipzig, i llavors l'home em va proposar de tornar allí i comprar-lo. Semblava que tant li feia que comprés el llibre com que no. Encara vaig dir-li més: -Quin és l'últim preu pel qual me'l pot donar? -Ja li ho he dit un cop- em respongué -vint-i-cinc marcs. Era aquell, un vellet que s'empipava amb facilitat. -No val tant- vaig dir-li.

-Pobre boig! va pensar, retirant-se el jovincell, mig afligit de compassió, mig contorbat de misteri. -Ningú em coneix! entretant seguia el vell exclamant-se. -Ningú em coneix... i sóc el rei Salomó!