United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si jo que aquestes coses he vist, ara semblava, en allò que jo puc, llevar senyoria a llur autoritat, temo que no em fessin tornar massa de pressa a la raó. Quant a això que vosaltres penseu, que hi hauria menys sedicions amb un sol cap que no amb molts, sapigueu bé que si n'elegiu un altre no em trobareu que aixequi cap partit.
-No: vull veure lo que passa: no em vull encauar- vaig dir amb angoixa. ¡Ah, si sabéssiu lo que patiria! ¡No vos ho poseu al cap, home de Déu!... Tingueu pietat de mi! -Fora, fora... Estaries millor. Però... tu mateixa. Per ara no t'ho mano. Ja et porto un vestit d'aigua. Té: posa-te'l, marinera, i cala't bé la caputxa.
-Eh, eh, Fritz- em deia, -veu's aquí el que se'n diu una gentil matinada d'hivern. -Sens dubte, però una mica crua. -M'agrada el temps sec, a mi; això ens refresca la sang. Si el vell pastor Tobies tingués l'ardidesa de posar-se en camí en un temps com aquest, aviat no se'n cantaria gall ni gallina de tot el seu reumatisme. Jo somreia a la punta dels llavis.
En Magí el seguia, mirant-lo, entre'ls matolls i brossals. -No em deixis, Magí... no em deixis- semblava que li deia, ple de tendresa, mig girant-se. Més enll
Sabia que la meva ruta no vorejava cap avenc. -Bah, bah! això és basarda! vaig mormolar: -una por de no res, pròpia de dones i criatures. És precís despreciar-la. Filosofia i avant! Mes la filosofia, que em feia avançar, no aconseguia pas tranquil·litzar- me.
-Sí, ella és tota nyeu-nyeu; pero si la sentia a casa... Com del nostre rebost se sent tot el que s'enraona a l'altre pis, l'altre dia vaig sentir que baladrejava i la veritat, vaig pensar, veiam de què se les heuen: em vaig posar a escoltar, i ¡Reina del cel, quina boca! Què es pensa! el mateix que un carreter fins alls i froscas! -Jesús, Maria, Josep! ¿I que era amb ell la palestra?
Jo, mentrestant, estava a l'espectativa. Se m'havia dit que no em mogués d'all
-Senyora, si fos per mi, jo em refiaria de vostè perquè anés per aquest camí, encara que el meu hereu s'hi trobés a l'extrem; però vostè, com a «adulta», aventurar-se per aquest camí, és guanyar-se una multa o que la tanquin a la presó, si fa o no fa.
Vaig dir-li que en una llibreria de Leipzig, i llavors l'home em va proposar de tornar allí i comprar-lo. Semblava que tant li feia que comprés el llibre com que no. Encara vaig dir-li més: -Quin és l'últim preu pel qual me'l pot donar? -Ja li ho he dit un cop- em respongué -vint-i-cinc marcs. Era aquell, un vellet que s'empipava amb facilitat. -No val tant- vaig dir-li.
-Pobre boig! va pensar, retirant-se el jovincell, mig afligit de compassió, mig contorbat de misteri. -Ningú em coneix! entretant seguia el vell exclamant-se. -Ningú em coneix... i sóc el rei Salomó!
Paraula Del Dia