United States or Mali ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els éssers humans tenen de vegades una època, a la vida llur, que podríem dir-ne angèlica . És l'època en què la forma corporal adquireix el grau màxim de virtut expressiva; que els ulls són més clarament el reflex de l'ànima; que en el gest s'hi harmonitza tota la finor i tota l'energia, que la veu és matisada i vibradora; que una secreta amargor vela totes les alegries, i una gota de mel inefable llueix com una perla en mig de l'odi, de la dolor i de l'enveja.
Andersen és un gran clàssic de la infantesa. Cal recordar, però, que els grans clàssics de la infantesa són els autors susceptibles de viure novament en qualsevol etapa del desenrotllament de nostre esperit.
Els bosells repicaven tristament, com les matraques en Dijous Sant: -Trac, trac, trac... Acabada l'oració, en Vadô i en Pau varen portar galetes i vi ranci. -Una mica de reixopó, pubilla -me va dir l'avi Mauva. No manca pas tot: encara sa guingueta est
Després els teixidors seguiren demanant més diners, més seda i més or, per poder continuar filant; però tot an
En deu minuts vaig estar equipat, i els ulls devien brillar-me com carboncles. La cara del missatger en veure el meu engrescament esdevingué elegíaca. Era el masover de la casa petita, i es neguitejava per estatjar-me amb dignitat. La masoveria gran, on nosaltres teníem unes habitacions reservades, estava llavors sense masover.
A un tret de bala, darrera un turó hi havia el mas Patllari. Entre els cerdans i la família d'en Patllari (pare i mare i quatre fills, el més espigat de set anys) s'establí una bella franquesa. El masover ajudava el Cerd
Veuran com hi va la gent a triar; tothom sospesa, ensuma, fa ganyotes, clava l'ungla, i els que s'emporten algun meló, ho fan amb el dubte i la desconfiança estampats en la cara; prova evident de la dificultat de encertar-ne un entre mil. Reparin-ho: generalment així que en una casa de família s'enceta un meló, o bé criden tots: ¡carbassa! o bé criden: sopes! Què vol dir això?
Les meves robes, ressecades per la febre, s'havien encartronat entorn del meu cos. Els lligams no em deixaven moure.
En veritat, el ganivet no servia per a tallar res, però era un evident Barlow, i aquest instrument era d'una inconcebible sumptuositat; baldament la qüestió de si els nois de l'Oest havien o no arribat a imaginar que semblant arma podia segurament ser falsificada per al seu menyscabament, és un imposant misteri que mai ser
Paraula Del Dia
Altres Mirant