United States or Australia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Tot això és cosa de seny natural. Però, digues: ¿has demanat, almenys, si ella consent a acceptar l'altre? -No, ni he pensat; tenia com una mola que em giravoltava dintre el cap. -Oh! exclam
Ai! Aquí el dimoni em va parar un llaç. Un dia -eren devers hora de nona, vaig sortir fora de la cova; el sol era encara massa fort i vaig tornar a entrar. De prompte veig davant meu un vel blanc. Cóm així? ¿En l'esquivitat de tan aspre solitud, un vel? I creient que era un vel de veres, i oblidant-me, miserable pecador, de fer el senyal de la creu (ja que el senyal de la creu esbrava tots els esforços de l'enemic i romp sa trama astuta) me vaig acalar i vaig entrar el vel a la cova. ¡Mai tal cosa hagués fet; L'endemà, al mateix lloc i a la mateixa hora vaig veure dues sabates de dona. Malanat de mi! Ni amb això i tot vaig sospitar engany infernal i collint les sabates, les entrí a la cova i les posí devora el vel blanc. Al terç dia el dimoni, en forma de dona bellíssima, vestida amb vestiments preciosos, era allà, dreta. ¡Miserable de mi! Ni així i tot vaig caure en que allò podia ésser un parany libidinós. Tampoc me vaig senyar i creient de debò que era una dona li vaig dir: «D'on ets vinguda? ¿Qui t'ha menada a aquesta esquiva soledat?» Ella tot d'una es pos
Anem a dir que Mrs. Smith, secretària de lady Montrose, tenia la seva opinió particular sobre un matís de la comtessa que ella anomenava «la comtessa dels matins». Als matins era quan la comtessa es barallava asprament amb una vella ligur que li comprava els «kakis» del seu jardí per a vendre'ls en una rància botigueta; i quan deia hòrrids penjaments, recelosa, regatona, als seus proveïdors, dels quals, de vegades, rebia a la m
Paulina, innocent i plena de bones intencions, estimava Isabel com a la millor amiga. Isabel sentia per Paulina una absoluta indiferència, però fingia una gran amistat, perquè Paulina estava molt més ben relacionada que ella, i per mitj
-Aneu, Emília, aneu a veure el que volen- diu l'una. L'Emília obeeix i ve a demanar-vos què els dèieu. -Què volen? Què passa? -Res, no passa: tot va bé. Però segueixin caminant: que no s'aturin. -Ah! Per què? fa ella. -Perquè nosaltres no podem governar si resten estacionades. Cal que donin a la barca la seva impulsió. -Donar a la barca... què?
PORCIA No parleu tant grollerament. Esteu tots astorats. Teniu, preneu aquesta lletra, llegiula quan us vagui; ve de Pàdua, de Bellario. Per ella us enterareu que Porcia era el doctor de qui's parla, y aquesta, Nerissa, el séu escribà. Llorenç us confirmar
De cop i volta, aixecant-se, com una desesperada, ella an
Això és lo que ella esperava de vós y vós no ho haveu sabut fer.
I allà, dreta encara sobre el mur de l'era, les faldilles voleiant a la primera ratxa de la marinada, tota ella amarada de sol, la Maria se'l mirava, petita i esprimatxada, amb ses formes de vailet...
Fritz no tenia sinó una idea: -On és ella? A cada casa, es decantava, com si la petita Súzel hagués hagut de mostrar-se al mateix segon. A cada balcó, a cada escala, a cada finestra, a cada torre, que fos rodona o quadrada, voltada d'un cep o tota nua, aturava una mirada, tot pensant: -Si ella hi fos!
Paraula Del Dia