United States or France ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'avi Mauva estava dret al davant meu. -Què ha succeït? vaig preguntar-li. -No ho sé- va respondre. -Es barracot d'en Pau se n'ès anat en orris; però... -Algú ha d'haver pres mal: jo he sentit... I el pare? on ès, el pare? -No, pes teu pare no t'apurus: no ès ell qui ha carinat. -Voleu dir? -El veig a sa canya que governa, i... vaja... est
Què podria passarme? No és possible que puga interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem mercès an ell. SIR TOBIAS Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos, encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li parlaré.
Encara fora millor que un dels que volen, perquè el que ell estrafaria seria un joc, una imatge, un fill del seu poder imitador. Al moment va sentir un desfici febrosenc, una joia, un dolor, una ansietat, un desvari, que segons opinió autoritzada, són símptomes precursors en tot infantament d'una obra d'art.
Ell dóna recibos firmats a tots quants contribueixen a fer el computo i és el primer que mira el parte telegràfic que dóna raó del primer premi. Sol tenir a casa seva un test amb bàlsam del seu, que serveix per tots els talls de veïns, parents i coneguts. Mes no sols té el bàlsam, sínó que sap mil remeis casolans i els ofereix gratis, tant si els hi demanen com no.
És clar que no va arreglada per a rebre ningú; però pensa: -A ell no vull enganyar-lo: vull ser sincera en tot. I al cap d'un quart d'hora surt a la saleta per rebre el seu promès. En Melrosada est
Ell respon que l'Armènia. Li pregunten de bell nou, per a qui crien els cavalls. Diu que és un tribut per al Rei; afegeix que el país veí és el dels Càlibs, i indica el camí que hi mena.
Després d'això, atenyen el riu Zapatas, d'una amplària de quatre pletres. Hi sojornen tres dies. Hom tenia sospites: però no es tenia la prova de cap parany. Clearc va decidir-se a una assentada amb Tissafernes, per a veure si podia fer cessar les sospites abans que en sortís la guerra: i envia algú a dir que dessitjaria tenir una assentada amb ell. Tissafernes l'invita a venir tot d'una.
-Patllari! o Patllari!... El sacsejava el mateix que si hagués de socórrer, un cop despert, una gran necessitat. Ell es desvetll
La muntanya apar que s'ajupi per a deixar pas a la mirada tendra i emocional d'en Joan; i a ell li sembla que la casa s'enlaira, s'enlaira, plena de remembrances i formosor... Ara es descobreix la finestra de la seva estada, plena de musicadures que quan ell era vailet seguia amb el dit, imitant amb sos llavis el soroll del tren que havia vist una vegada anant a trobar un metge de Barcelona: i aquella finestra embellida amb fines gràcies de la pedra feia de marc a una testa blanca.
Fora les estones que la necessitava perquè li aguantés la pota d'una bèstia o li abrandés la fornal a cops de manxa, no la deixava moure de la banda del darrera del casalot on vivien. De comprar la minestra de cada dia se'n cuidava ell mateix; si al cap de la setmana havien de proveir d'arròs o fideus, aprofitaven el moment de sortir de la missa matinal.
Paraula Del Dia