United States or Christmas Island ? Vote for the TOP Country of the Week !


La vetlla de Nadal, a entrada de fosc, el carboner traspass

Al cap d'un instant, ella afegí: -Ah! senyor, si salvéssiu el meu pare!... -Com he tingut l'honor de dirvos-ho, senyora, la crisi és acabada, Cal impedir-ne el retorn. -Espereu de conseguir-ho? -Amb l'ajut de Déu sens dubte, senyora; no és pas impossible. Ara hi reflexionaré.

Un ull inexpert no se n'hauria endut més que pampallugues; perquè, a malgrat de la calma, sobre la superfície del mar, plana i oliosa, d'un to de molsa seca, hi belluguejava sense repòs un emmallat de cercles tortuosos de color d'ambre, i tot sovint hi passaven, a ratxades, unes llenques d'un blau fosc i entredaurat com el llom de certs peixos.

En Víctor tenia dos germans i dues germanes. El germ

Els uns guinyen l'ull eternament rient com lloros al del sac de gemecs; els altres posan una cara tant macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a través d'una rialla, encara que'l mateix Nestor els jurés que la gresca fa partir de riure. SOLANIO Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab Llorenç y Gracià. Adéu! Us deixem ab més bona companyia.

El seu alemany era fàcil d'entendre, i sabia un xic d'anglès per a suplir els mots que no comprenguéssim. En l'home aquell no hi vàrem trobar defecte. Però el seu cavall era la més antipàtica de les bèsties darrera de les quals he anat. Així que ens va veure ens va agafar mania.

PORCIA Jo us haig d'esser franca, heu caigut en mancament separantvos tant a la lleugera del primer present de vostra esposa; un objecte afiançat en vostre dit per nombroses promeses y junyit a vostre carn per la fe jurada! Jo he donat una tombaga a mon benamat y li he fet jurar que mai sen despendria. Aquí el teniu.

El nuvi mirava d'un cantó a l'altre, talment com un nàufrag que cerqués una m

Aleshores, qui va veure's en perill va ser el bander, puix que en Biel, en una flamarada d'ira, va engegar també la seva arma. I, encara que va errar el tret, l'esverament del seu enemic i el temps que va perdre carregant de nou van donar-li'n, a ell, per a esmunyir-se darrera un barder i endinsar-se a salt de guilla per les fosquedats dels boscos del comte.

-Fuig, dona! respongué la mare. No ens ho diria pas. Inventaria qualsevol història i començaria a malfiar-se de nosaltres. Val més que l'espiem. Vejam si descobrim el seu secret. L'Anneta no trig